Ciberseguretat i Brúixola europea

Europa està en perill. La Brúixola Estratègica aprovada pel Consell Europeu el 21 de març passat ho reconeix expressament. Amb aquesta iniciativa de seguretat i defensa el Vell Continent vol protegir eficaçment els seus ciutadans, valors i interessos davant l’augment dels riscos que projecta la globalització. Aquesta evoluciona tan malament que el món s’està transformant en una jungla geopolítica farcida d’amenaces que qüestionen obertament l’ordre liberal que va sorgir amb la Societat de Nacions el 1919 i que van consolidar les Nacions Unides després de la Segona Guerra Mundial.

El cosmopolitisme retrocedeix, igual com la democràcia. El liberalisme està greument ferit. La força s’imposa al dret i la guerra al comerç. L’ideal d’una pau perpètua jeu a Europa als peus de Putin.

La invasió d’Ucraïna s’ha convertit en l’evidència que el nostre continent ha tornat al pitjor dels seus passats. Aquest és el motiu pel qual la Unió Europea ha accelerat la posada en marxa de la Brúixola Estratègica per tal de no encongir-se ni atemorirse davant un món que hostilitza i combat deliberadament el que signifiquen els seus valors de convivència democràtica.

Fruit de l’afany liderat per Josep Borrell com a alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, aquesta decisió es tradueix en una sèrie d’actuacions que transformen Europa en un actor geopolític. Això suposa dotar-se d’un múscul de seguretat que, fins al moment, s’havia resistit a tenir en posposar la defensa a altres prioritats. Precisament la resurrecció de la guerra a Ucraïna ha convençut els europeus de la urgència de preparar-se per a ella si volem evitar que ens piqui directament al rostre de la nostra autocomplaença.

La Brúixola Estratègica matisa la prioritat d’aturar la crisi climàtica mitjançant el desenvolupament d’una economia descarbonitzada. No hi renuncia, sinó que introdueix en el disseny biaixos geopolítics i armamentistes. Amb aquesta reactualització del propòsit dels Fons de Nova Generació es relaxa la tensió que operava sobre la consecució dels objectius climàtics per intensificar l’estrès dels que tenen a veure amb la seguretat i defensa. Una aposta que s’aborda arran de constatar que la globalització no només és perillosa en termes climàtics sinó, també, geopolítics. La nostra forma de vida i, fins i tot, la nostra supervivència estan amenaçades sens dubte per la crisi ecològica, però, també, i potser més immediatament, per la crisi política que acompanya la generalització de l’autoritarisme i els tics bel·licistes.

Convé recordar això últim perquè som cada vegada menys els que defensem els valors de la democràcia liberal al món. Una circumstància que ens asfixia i coarta la nostra tranquil·litat quotidiana. Entre altres coses perquè s’imposa a escala mundial l’autoritarisme com la governança pràctica de la globalització. Ho admetia fa unes setmanes Freedom House. Al seu informe anual ens recorda que vuit de cada deu habitants del planeta viuen sota governs autoritaris o en procés de ser-ho. Una dada estremidora políticament. Sobretot perquè ens mostra que el club de les democràcies liberals és cada cop més reduït. Una cosa que Europa palpa de primera mà a les seves fronteres exteriors i que compromet la supervivència de la nostra llibertat. No només per la pressió geopolítica que patim al nord de l’Àfrica i la conca sud de la Mediterrània, així com a l’Est, els Balcans i el Pròxim Orient, sinó per la presència dins les nostres fronteres del cavall de Troia dels populismes autoritaris que operen sota les sigles partidistes de les opcions d’extrema dreta que proliferen a tot Europa.

Per això, la Brúixola Estratègica aposta per enfortir la capacitat de resiliència europea i l’ús d’eines que afavoreixin la seva autonomia estratègica. Un enfortiment urgent perquè la col·laboració amb els Estats Units pot quedar compromesa si Trump torna a la Casa Blanca el 2024 o és elegit president algú del seu perfil polític. Aquesta circumstància ens obliga a accelerar el procés de sobirania tecnològica europea si volem dotar-nos d’armes geotecnològiques i d’eines de diplomàcia digital que siguin veritablement dissuasives. No s’ha d’oblidar que Europa no només suporta amenaces físiques d’invasió territorial o d’agressió terrorista. A més, està subjecta a amenaces híbrides de caràcter tecnològic que són encara més perilloses i desestabilitzadores que les primeres. De fet, les campanyes massives de desinformació o el hackeig d’infraestructures crítiques associades a la nostra mobilitat, logística, sanitat, seguretat ciutadana, finances o comerç electrònic, són accions que poden provocar a l’instant el col·lapse generalitzat de les nostres societats i institucions.

La posada en marxa d’un ciberescut europeu és fonamental, com destaca l’Estratègia Europea de Ciberseguretat. Gràcies a això s’incrementarà la resiliència tant de la nostra governança com de la nostra economia digitalitzades. No només pel que fa a serveis sinó també en software i dispositius. Això passa per l’aprovació dels reglaments de Ciberresiliència, Xips i Llibertat de Premsa, així com dotar l’Agència Europea per a la Ciberseguretat de poders de coordinació sobre la xarxa de centres d’operacions de seguretat de cada Estat membre. També, per l’execució del conjunt d’instruments de seguretat previstos per a les xarxes 5G, el desenvolupament d’un xifrat sòlid que protegeixi els drets fonamentals i la seguretat digital, o la implementació d’un marc uniforme d’estàndards de ciberseguretat per al software i tota mena de dispositius, especialment els que operen en l’àmbit de la internet de les coses.

En fi, un esforç titànic que haurà de materialitzar una poderosa arquitectura de ciberseguretat i ciberdefensa que protegeixi la nostra democràcia des del seu suport físic als xips fins a la seva manifestació virtual a les xarxes socials. Una cosa que només podrem completar amb èxit si l’opinió pública europea comprèn que sense una infoesfera cibersegura no podrem continuar sent lliures. ●

La iniciativa de seguretat i defensa del Consell Europeu inclou biaixos geopolítics i armamentistes

La posada en marxa d’un ciberescut europeu és fonamental per a la nostra economia digitalitzada

JOMA