La Vanguardia (Català-1ª edició)
Acollida amb els cinc sentits
El dia a dia del petit N., de 7 anys, a Santa Coloma de Queralt, un municipi que s’ha bolcat a ajudar els refugiats ucraïnesos
La Carme i en Joan, parella de Santa Coloma de Queralt, i els seus tres fills adolescents formen una família acollidora, en tots els sentits. Fa més d’un mes, quan va esclatar la guerra d’Ucraïna i els informatius van començar a mostrar els crus atacs de l’exèrcit rus contra la població civil, se’ls va fer un nus a l’estómac.
A mesura que dones, nens i gent gran emprenien la fugida com a refugiats cap a diferents punts d’Europa, el nus es va transformar en pregunta persistent. “Com podríem ajudar alguns d’aquests nens? Era una crida molt forta perquè no paraves de veure una injustícia rere l’altra, sobre els més febles”, explica la parella. Així doncs, es van posar en contacte amb Terrassa Acull els Nens d’Ucraïna (TANU) i Osona amb Ucraïna. “Ens vam oferir com a família d’acollida, si arribava el moment”, expliquen. Al cap de pocs dies, TANU els va dir que, amb el suport de la DGAIA, portaria 92 menors no tutelats de Nikopol. Només uns trenta tenien contacte amb famílies catalanes que els havien acollit per Nadal i estius anteriors, i es comuniquen en català i castellà. La resta només parlen ucraïnès o rus.
El repte per a la família era majúscul: nens que fugien d’una guerra, sense família, amb dificultats de comunicació, sense saber-ne l’historial mèdic i amb una motxilla emocional plena d’incerteses. Però ho van assumir, des de la màxima generositat. “A casa nostra creiem que hem de tornar a la societat el que ens ha donat, i ara mateix som uns privilegiats si ens comparem amb aquestes famílies de la guerra”. El 9 de març van recollir de l’autocar l’N., de 7 anys, que va arribar exhaust i espantat.
Com està anant la convivència? “La primera setmana estava entre confós i il·lusionat. Tot era nou i emocionant. Els nostres fills s’hi han bolcat: li han ensenyat a patinar, ja domina la bicicleta... Se’l veu extravertit, d’acció i molt sociable. Ens comuniquem en català amb un traductor del mòbil i amb el joc i els gestos”, diuen. L’N. menja a dos queixos i cada dia aprèn alguna paraula en català: bicicleta, bona nit, hola... L’Iris, la filla petita, és la seva principal aliada: “És molt mogut i afectuós, li encanten els cotxes i els camions i quan està tranquil li agrada la tauleta. D’extraescolars fa bàsquet i patinatge. Tot ho vol provar, és valent”, explica, orgullosa.
A Santa Coloma, municipi de 2.700 veïns de la Conca de Barberà lligat emocionalment a la Baixa Segarra, hi viuen una desena de treballadors d’origen ucraïnès, des de fa anys. Uns hi han construït la seva pròpia família i d’altres la tenien al seu país. Amb l’ajuda d’algun empresari de la zona, van contractar furgonetes fa tres setmanes i es van endinsar a Ucraïna, des de Polònia, per rescatar dones i nens que fugien espaordits. Ara han doblat la població: hi ha una vintena d’ucraïnesos acollits, vuit dels quals menors.
“Per ser equitatius i oferir-los una bona acollida els hem repartit entre les dues escoles del poble, Cor de Roure i Vedruna”, exposa l’alcalde, Ramon Mullerat. “Santa Coloma és un municipi generós. Hem acordat facilitar
“Hem descobert que l’N. té mare i uns quants germans, que han aconseguit refugiar-se a Polònia”
una subvenció perquè les ampes assumeixin les despeses bàsiques d’aquests nens i no sobrecarreguin les famílies per costejar el material escolar”, afirma.
El futur de l’N. és incert, però hi ha bones notícies. “A través d’un enllaç de TANU vam descobrir que té mare i diversos germans que han aconseguit refugiar-se a Polònia. Han parlat per videotrucada, i hi ha moments en què se’l veu molt content i d’altres en què queda més tocat. El cuidem, però el que viu és molt fort i dolorós de gestionar”, lamenten.
El nen cursa segon de primària al Cor de Roure, i fa pocs dies que hi ha arribat un altre nen ucraïnès. La directora, Anna Costa, reconeix que l’equip docent i l’alumnat han fet pinya per acollir-los. “Teníem experiència amb altres nouvinguts a meitat de curs, però això és molt més complicat, perquè hi ha una guerra i molta incertesa. El nostre objectiu principal és que se sentin tranquils, segurs i estimats, amb molt joc. És un bon aprenentatge”. ●
les quals el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, va compartir protagonisme amb dues ministres, la de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i la de Transports, Raquel Sánchez.
El pavelló es renovarà per acollir esdeveniments esportius i d’esports electrònics, oficines d’empreses que apostin per l’emprenedoria i la seu del Barcelona Sports Hub. Suposarà la creació de 450 llocs de treball i la visita de 200.000 espectadors cada any.
El projecte respectarà l’estructura actual de l’edifici, que està catalogat. S’adequaran 19.699 m2 d’espai d’ús esportiu, dividits en dues àrees. La superior serà un pavelló de tres pistes, polivalent, per a esports com handbol, voleibol o bàsquet i amb capacitat per a entre 3.700 i 4.100 espectadors. En el cas d’acollir espectacles no esportius, aquest aforament s’ampliaria entre 800 i 1.200 persones. La part inferior acollirà un espai annex de més de 1.400 m2, amb serveis, per a esports de sala, convertible en àrea per a fires i convencions i un hall multifuncional d’accés al Palau i de suport per a esdeveniments esportius, empresarials de networking, innovació i cultura.
El pavelló del carrer Lleida, a Montjuïc, que fa 14 anys que està inactiu, serà objecte d’una gran renovació
A més, la instal·lació creixerà amb un edifici annex de 2.100 m2 de locals i oficines per al Barcelona Sports Hub on start-ups i empreses del sector esportiu innovarien per a la millora tecnològica de l’esport i per dinamitzar el sector tecnològic. ●