La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dissoldre Venècia a la Biennal d’Art
‘Llim’, de Lara Fluxà, és la proposta de l’Institut Ramon Llull per representar Catalunya
abraçada sensual, i que abans s’ha exhibit al Palais de Tokyo, a París, o l’impressionant Esqueleto glóbulos, una arquitectura de niló farcida de boletes de poliestirè i espècies aromàtiques, del 2001, una de les primeres obres que va adquirir Francesca Thyssen i que alhora va ser la primera instal·lació venuda per Ernesto Neto, artista brasiler.
La inauguració ahir d’aquesta primera exposició va ser celebrada a Còrdova com “un dia històric per a la ciutat”, pel seu alcalde José María Bellido. “Teníem la ciutat, amb una cultura mil·lenària, i un edifici i un equip magnífics, i ens faltava el contingut”, va afegir, i va destacar que es tracta d’un exemple fructífer de col·laboració publicoprivada. I en el mateix sentit es va expressar la consellera de Cultura i Patrimoni Històric de la Junta d’Andalusia, Patricia del Pozo, que va qualificar aquesta col·laboració entre el C3A i la Fundació TBA21 com “una experiència única”, “una explosió d’art” i “una oferta imbatible a escala internacional”. La consellera va valorar aquesta exposició com a mostra del “mestissatge mil·lenari” que ha tingut precedents en García Lorca, Picasso, Camarón i Paco de Lucía.
Per la seva part, Francesca Thyssen va assenyalar que l’exposició serveix de celebració del 20è aniversari de la fundació que ella mateixa ha creat. I va destacar que recull des d’obres ja clàssiques dins de l’art contemporani, com les d’Ai Weiwei, Olafur Eliasson, Sarah Lucas o Ernesto Neto, fins a les d’artistes espanyols emergents com Regina de Miguel, Asunción Molinos, Teresa Solar o Daniel Steegmann Mangrané –artista barceloní instal·lat a Rio de Janeiro–, o la col·laboració amb Plata, un col·lectiu cordovès.
Francesca Thyssen ha anat a Còrdova acompanyada de la seva mare, Fiona Campbell-Walter, exmodel d’origen escocès que va estar casada set anys amb el baró Thyssen i que està a punt de fer els 90 anys. A ella li va agrair també el seu suport, després de remarcar la col·laboració i l’entusiasme de la ciutat en un projecte intergeneracional que pretén implicar els artistes de la regió i promoure l’experimentació. La jornada inaugural es va completar amb dues performances a càrrec d’Allora i Calzadilla i una vetllada de flamenc dirigida per Fernando Vacas. ●
Venècia és coneguda per viure a mig camí entre la terra i el mar. L’aigua de l’Adriàtic, sempre regida pels capricis de les marees, s’endinsa als seus carrers convertint-los en navegables. Aquest procés natural és el que reprodueix Llim, l’obra de l’artista mallorquina Lara Fluxà que es podrà veure a l’espai Catalonia de la 59a edició de la Biennal d’Art de Venècia, que se celebrarà del 23 d’abril al 27 de novembre. Es tracta d’una exposició a cura d’Oriol Fontdevila i produïda per l’Institut Ramon Llull.
Llim “agafa aigua del canal i la fa arribar fins a la Biennal”, exposa
Fontdevila. Allà circularà pels cossos de vidre creats per Fluxà, on també dialogarà amb oli i una altra matèria lletosa, que funcionen com a materials de ressonància. Una vegada hagi finalitzat el circuit, l’aigua es retornarà als carrers venecians de manera inalterada, com si es tractés d’un préstec de la ciutat. Així, “es convida el líquid a entrar al pavelló, desdibuixant el que és dins i el que és fora”, manifesta Fluxà, alhora que implica un canvi en “com se situa el visitant”. Les seves 13 creacions seran “escultures o instal·lacions de vida”, perquè, segons Fontdevila, Llim “concep l’aigua com a element engendrador”. Però la matèria líquida i el vidre, que tant són els materials principals de l’obra com de Venècia, també es caracteritzen per la seva mal·leabilitat. Alhora, comparteixen “fragilitat i dualitat”, indica el responsable. Uns atributs aplicables a la vida, perquè, al cap i a la fi, no deixa de ser una “col·laboració entre substàncies”, igual com ho és Venècia com a ciutat.
A Llim es treballa amb un tercer material: el llim, que dona títol a l’obra o, el que és el mateix, quan el fluid es barreja amb la terra. Aquest sediment viscós sobre el qual està construïda la ciutat italiana serà una de les empremtes que deixarà l’aigua dels canals en el seu pas per la instal·lació. El més interessant del llim és, segons Fontdevila, el seu “estat intermedi”, que es pot extrapolar també a la localitat que acull la Biennal. L’obra és, en definitiva, “un projecte de dissoldre Venècia en altres materials”, com resumeix el seu responsable. L’artista posa en relleu la “voluntat de negociació” amb l’entorn de la seva creació, com també “la noció de paisatge que pot convertir-se en cos”.
El projecte o, com l’autora defensa, l’“organisme”, va acompanyat d’una publicació experimental que forma part del procés creatiu i es distribuirà des del mateix espai expositiu. S’hi despleguen de manera visual i textual les diferents investigacions que s’han generat arran de Llim.
Per la seva banda, el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, ha defensat la Biennal d’Art com un “punt de trobada ineludible de l’art”. A més, ha reivindicat que la presència catalana a Venècia “ens posiciona com a cultura” i “ens dona la possibilitat de crear nous llenguatges”. ●
L’alcalde de Còrdova valora l’acord amb la Fundació TBA21 com una altra “explosió d’art” per a la ciutat
La instal·lació treballa amb el vidre i l’aigua dels canals per difuminar el límit entre l’interior i l’exterior del pavelló