La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un ogre que porta bon record
Alemanya, en evolució constant, és la gran amenaça
sil o Portugal apareixerien en l’horitzó de quarts. Espanya i Alemanya són clarament les millors del seu grup però el Japó és combatiu i si es fica en el Mundial Costa Rica tampoc no sembla senzilla. Per tant, podria haver estat pitjor per a Espanya però també millor.
El Mundial engegarà el 21 de novembre i acabarà el 18 de desembre, dia nacional de Qatar. Serà l’última oportunitat molt probablement que puguin guanyar-lo les dues figures que han marcat el pols futbolístic els últims 15 anys: Messi i Cristiano Ronaldo. Tret que fossin baixa tots dos, disputaran el seu cinquè mundial i igualaran Carbajal, Márquez, Matthaus i Buffon, que són els únics fins al moment que han estat presents en cinc. L’Argentina, campiona d’Amèrica, s’estrenarà contra l’Aràbia
Saudita tot i que més morbo tindrà el seu partit contra Mèxic. L’equip nord-americà està dirigit per l’argentí i vell conegut de Messi, Gerardo Tata Martino. Leo també lliurarà un pols d’artillers davant Lewandowski, bandera de Polònia. Si passa, l’albiceleste es creua a vuitens amb el grup liderat per França i Dinamarca.
A Cristiano també l’esperen batalles de categoria. Luis Suárez i Araújo amb l’Uruguai semblen els seus adversaris principals, però Ghana i Corea del Sud tampoc no serien caramelets precisament. A més, aquest grup es creua a vuitens amb el del Brasil, el Camerun, Sèrbia i Suïssa.
Perquè si Messi i Cristiano estan famolencs de tenir èxit per fi en un Mundial el mateix li passa al favorit de tota la vida, el Brasil, que no tasta les mels del títol des del ja llunyà 2002. La selecció de Tite s’ha vist aparellada amb rivals d’un nivell semblant entre ells, però no hauria de tenir problemes per classificar-se. El contrari seria un drama esportiu.
El partit inaugural serà el Qatar-Equador el 21 de novembre a les onze del matí a Espanya. Un matx que no és gaire atractiu. La modesta selecció amfitriona també jugarà contra la campiona africana, el Senegal, i amb els Països Baixos de Memphis Depay i Frenkie de Jong. Feu càbales. ●
“No cal ni esmentar-lo, oi?”, deia Luis Enrique minuts abans d’entrar a la sala on se celebrava el sorteig. El seleccionador no volia anomenar Alemanya, el més dur dels rivals del bombo 2. Tots volien evitar-lo, però el capritxós destí va voler que a Espanya li toqués el papu, el tetracampió del món, el contrincant de més pedigrí dels que era cap de sèrie.
Els campions del Món del 2014 són una pedra gegant al camí, un port de categoria especial. Tot i això, pot semblar un contrasentit però l’ogre no és tan ferotge com el pinten sinó que, curiosament, porta bons records a Espanya, que el va derrotar a la final de l’Eurocopa del 2008 al Prater de Viena i a la semifinal del Mundial del 2010. Un gol de Puyol, de cap, en un córner botat per Xavi, van donar a la roja el pas per a la gran final de Johannesburg.
De fet, al segle XXI, els dos combinats han jugat set vegades i la Mannschaft només ha pogut derrotar una vegada la roja, el 2014 (0-1). I l’última vegada que es van veure les cares, a la Nations League, el resultat no va poder ser més aclaridor, ja que l’equip de Luis Enrique va golejar 6-0 els germànics a La Cartuja amb hat trick de Ferran Torres.
Llavors, el seleccionador alemany encara era Joachim Löw. Però el mal paper en els dos últims grans tornejos en què va caure de bon començament –no va passar de la primera fase a Rússia i va ser eliminada a vuitens a l’Eurcopa del 2020– van forçar un final de cicle i un canvi a la banqueta.
Hansi Flick, que va clavar un 2-8 al Barça i que va portar el
Bayern a ser campió d’Europa, va agafar el relleu d’un equip que té la base del Bayern (Kimmich, Gnabry, Sané, Musiala), però que va afegint munició al seu arsenal.
La veritat és que des de la seva quarta estrella al Brasil, Alemanya està buscant el canvi genera
Neuer cional. D’aquell equip només queden Neuer, Ginter i Thomas Müller, que va tornar després d’un parèntesi.
Però la Bundesliga, amb el seu joc de pressió i de futbol ofensiu, és també la meca de la joventut. Per això contínuament apareixen talents per tenir en compte. Havertz, Werner i Rüdiger ja van ser campions d’Europa amb el Chelsea. Però encara continuen als seus clubs Wirtz (Bayer), Brandt (Dortmund), Raum (Hoffenheim), Nmecha (Wolfsburg), o Schlotterbeck (Friburg).
A més, la nova data al calendari propicia que dues bones peces com l’esquerrà Gosens (Inter) i el pulmó Goretzka (Bayern), que han estat aturats, tinguin temps per tornar a recuperar una gran forma abans del Mundial. ●
Espanya tindrà en Alemanya l’adversari principal i encara li falta un rival per saber
A Messi i a Cristiano els esperen partits amb morbo i dificultat en la fase de grups
1/8