Humanes, massa humanes

Tot era tan perfecte al Barça-Madrid de futbol femení al Camp Nou –pròximament, Spotifyencaranoséperquinaquantitat Camp Nou– que, a estones, no semblava real. Que caminaves en un joc de Play o dins d’un vell còmic d’Eric Castel. El joc, les jugadores, les del teu equip, les del rival, el públic, el rècord, el final del matx, Alexia, les fotos d’Alexia, en fi… Sort en vam tenir de l’antidopatge per recordar-nos que eren humanes, massa humanes potser per a alguns, les dues jugadores del Barça que es burlaven de la portera del Reial Madrid, de resultes del primer gol. Gens anormal, però lleig de veure. Coses de l’esport. Però, vinga, que això és futbol, diran alguns, res a veure amb un esport, diran d’altres. Esport –anem a la definició– és aquella activitat física, subjecta a determinades normes, on, es competeixi o no, es fa prova d’habilitat, força o destresa física, sense exhibició pública ni guany, ni diners o vanitat, diran això últim els set talibans de rigor. Pel que sembla, esport és Qatar. Apaga el televisor, diu Éric Cantona, aquell paio que a un li agradaria trobar en un camp, al bar del carrer, al menjador de casa dels pares i, fins i tot, en un control antidopatge. Però el cert és que també serem humans, massa humans, i connectarem tots els partits que puguem en aquest Mundial vergonyós. Motius per assenyalar-ho així? Els que es vulguin. Des de la presumible corrupció de la FIFA en l’elecció fins a la vulneració dels drets humans del país qatarià, amb menció expressa a les tremendes condicions laborals que han hagut de patir els treballadors en les infraestructures dedicades al Mundial, amb una mortalitat que ens escandalitzaria si encara tinguéssim lloc per a això. Treballadors del Nepal, l’Índia, Bangla Desh o el Pakistan, la gran majoria. Allotjaments deficients, tracte vexatori, remuneració i condicions esclavistes. Es podrà al·legar –i amb raó, però fins i tot els boicots poden ser racistes– que quan el Mundial es va fer al Brasil, Sudàfrica o Rússia ningú no va dir res de boicotejar-los. Però com seria enviar-los els equips femenins a competir i guanyar en comptes del masculí? Perquè són tan humanes, tan massa humanes, que guanyarien el més important del torneig, que, com ja deuen haver endevinat, no és ni de bon tros el trofeu. ●