La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El que faig és més la conya que la riallada”
Quan es va adonar que queia en gràcia? Carles Francino anava a presentar la gala de la Petxina d’Or de Periodisme a Tarragona i no va poder anar-hi. El vaig substituir i vaig provar de dir una gracieta a l’escenari... i van riure! I en vaig provar una altra... i van tornar a riure! I fins ara.
El seu duo amb Berto Romero té guió?
Interpretant la melodia, trobem, des de la llibertat, la partitura. És jazz. I connectant amb en Berto, connectem amb el públic.
Si riuen és que tot va bé?
El que faig és més de conya que de riallada. I aquesta és una conya que costa de traduir al castellà, perquè no té traducció.
Ajudi’m.
La nostra conya no és la retranca gallega ni la mala follá andalusa. La conya és ironia sense malícia. És alleugerir, desdramatitzar... La practico sovint. És molt saludable.
La mala llet genera clics en premsa, però provoca més rialles i audiència en l’humor?
No ho sé, soc incapaç de practicar-la. Potser hi ha persones que es mereixen que es riguin d’elles, però qui soc jo per anar predicant les meves merdes, que potser són part d’un emprenyament, d’un mal moment. Jo practico la conya, que és una varietat d’humor, que és la por disfressada de tendresa.
Practica la conya sense traduir-la?
Parlem molt, deia el gran Peisojovich, per dissimular que no sabem res. Després escolto els programes i penso que el que faig ara és com si jo tingués vint anys...
Això és un problema?
És una solució, perquè m’agradaria seguir i seguir fins a acabar com vaig començar.
Es penedeix de no haver anat a la universitat?
El dia a dia se’m menja. Em vaig posar a treballar molt jove i em van dir que perdria frescor a les aules; només van insistir que em tragués el carnet de conduir.
I va crear El Terrat fins a tenir... trescents empleats! Quin embolic!
Soc empresari involuntari. Vaig començar amb un despatxet i la secretària, però la Ser i les televisions em demanaven que creés una productora i que fes servir el meu equip.
Problema o oportunitat?
Vaig pensar que tindria i donaria més llibertat creativa. I va ser una escola on vaig