La Vanguardia (Català-1ª edició)
Junts: renovar-se o morir
La decisió de Jordi Sànchez d’abandonar la secretària general de Junts per Catalunya ha estat tota una sorpresa perquè els líders dels partits solen anar-se’n quan perden les eleccions o quan els fan fora altres dirigents, com ha succeït amb Pablo Casado. Alguns fins i tot el poden criticar per obrir la capsa de Pandora de la successió del partit en un moment crucial per a Junts, amb les eleccions municipals a la cantonada. Però si s’entra a analitzar bé el que està succeint dins de Junts, és evident que el gest de Sànchez només s’explica per intentar aconseguir una catarsi que eviti una divisió total en el congrés previst per a d’aquí tres mesos. El mateix Sànchez va afirmar ahir a TV3 que Junts “és un partit nou i tendre encara, i si hagués de ser molt autocrític, diria que en alguns lideratges ens sobra un excés de vanitat i tenim un dèficit de lleialtat de grup”. El missatge no pot ser més nítid.
Junts corre el risc d’implosionar per les importants diferències que hi ha en el seu si. Hi conviuen independentistes defensors de la unilateralitat amb exmilitants de Convergència que han abraçat la causa secessionista, però que estan més còmodes amb el discurs possibilista d’Esquerra. Si a això se li sumen batalles personalistes entre alguns dels seus dirigents, el resultat és un moviment difícil de gestionar. Carles Puigdemont és el líder indiscutible, però des de Brussel·les no imposa sempre les seves decisions. Ell no volia entrar al Govern amb ERC i preferia haver donat els vots de la investidura a Pere Aragonès i quedar-se a l’oposició. Tot i això, va deixar fer a Sànchez. Tampoc tenia Laura Borràs entre els seus dirigents més afins, però va ser escrupolós i no va intervenir en el procés de primàries que la va acabar elegint com a candidata a la Generalitat.
Les discrepàncies entre les dues ànimes de Junts han provocat episodis polèmics, com la rectificació en l’acord sobre el català. El congrés hauria de servir per evitar aquestes disfuncions i que s’estableixin clarament una línia estratègica política i una direcció homogènia. Si no es produeix aquesta renovació, en el camí que decideixin els seus militants, el risc és que les divisions aboquin el partit a una lenta i progressiva agonia. Junts ha de decidir què vol ser de gran.