El Pentàgon no es veu en condicions de confirmar o refutar la matança de Butxa

de Butxa és només la punta de l’iceberg. La situació a Mariúpol i altres ciutats és molt pitjor”, va assenyalar el ministre Kuleba.

L’alcalde de Mariúpol, Vadim Boixenko, va afirmar per videoconferència que “un 90% de les infraestructures de la ciutat han estat destruïdes” i que queden 100.000 habitants a qui cada dia és més difícil d’abandonar la ciutat. Rússia, va dir l’alcalde, només permet que siguin evacuats a Donetsk, sota el seu control des del 2014, fet que considera un xantatge a fi de “bescanviar-los després per presoners ucraïnesos. Van als refugis, ofereixen una sortida segura, però no diuen que és per portar-los a territori rus”.

No hi ha cap dubte que Rússia també està perdent la guerra de la imatge a Occident, tot i que això, paradoxalment, reforça Vladímir Putin davant la seva opinió pública, si donem per fiables les enquestes, que parlen d’una pujada de popularitat a mesura que avança la guerra.

L’enverinament de les parts encara deixa espais. El Pentàgon va afirmar ahir a la nit que no està en condicions de confirmar la versió ucraïnesa de les atrocitats a Butxa, malgrat que va dir que no té raons per posarla en dubte. “Estem veient les mateixes imatges que vostès. No tenim cap raó per refutar les reclamacions ucraïneses. El Pentàgon no pot de manera independent i pel seu compte confirmar-les, però tampoc no estem en posició de desmentirles”.

La guerra d’Ucraïna té un component global superior al d’altres conflictes del segle

XXI, que no sembla una centúria tan ideal com s’entreveia a finals del segle XX a la vista que a l’atemptat de les Torres Bessones del 2001 s’hi van sumant guerres –Afganistan, Iraq, Txetxènia, Iemen, Síria, Líbia– i encara som al 2022.

L’escenari –Europa– , el risc de confrontació directa entre l’OTAN i Rússia i l’impacte econòmic confereixen a la guerra

Zelenski parla avui al Congrés espanyol, un ròssec mai vist d’invitacions parlamentàries