La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alemanya i França castiguen Rússia expulsant desenes de diplomàtics
Berlín denuncia “la increïble brutalitat” de Moscou i “qui segueix la seva propaganda”
La matança indiscriminada de centenars de civils a Butxa, al nord de Kíiv, va portar ahir diversos països europeus, entre els quals Alemanya i França, a expulsar desenes de diplomàtics russos, una mesura que revela el nivell de deteriorament de la relació amb Moscou per la guerra a Ucraïna.
Dues repúbliques bàltiques, Lituània i Letònia, es van avançar actuant amb contundència contra Rússia. Les autoritats de Vilnius van prendre la dràstica decisió d’expulsar l’ambaixador rus i de fer tornar de Moscou l’ambaixador lituà. Després va ser el torn de Letònia, que va fer saber que “reduiria les seves relacions diplomàtiques amb la Federació Russa” i que en comunicaria els detalls ben aviat.
El ministre lituà d’Afers Exteriors, Gabrielius Landsbergis, no va estalviar dramatisme quan va explicar la seva decisió i va reiterar la plena solidaritat del seu país amb Ucraïna davant “l’agressió sense precedents” de Rússia. “Per desgràcia, el que el món ha vist a Butxa pot ser només el principi –va apuntar Landsbergis–. Descobrirem més evidències de cruels crims de guerra en altres ciutats quan siguin alliberades. Els crims de guerra i crims contra la humanitat comesos per les forces armades russes a Ucraïna no seran oblidats”.
El Govern alemany, consternat pel que ha passat, va declarar “persones non grates” 40 diplomàtics russos. Va ser la titular d’Exteriors, l’ecologista Annalena Baerbock, qui va arremetre sense contemplacions contra Moscou quan va afirmar que les imatges de Butxa “mostren una intenció de destruir que va més enllà de tots els límits”. El que ha passat posa en evidència, segons la ministra, “la increïble brutalitat de la cúpula russa i dels que segueixen la seva propaganda”.
Com el seu homòleg lituà, Baerbock també va expressar el temor que es repeteixin troballes tan macabres, fruit de conductes atroces, en altres llocs ocupats per les tropes russes. Segons la ministra, que va convocar l’ambaixador rus per donar-li la notícia, els 40 diplomàtics han estat expulsats perquè “han treballat cada dia, aquí a Alemanya, contra la nostra llibertat, contra la cohesió de la nostra societat”. Va ser una manera eufemística d’acusar-los d’espionatge. “No ho tolerarem més”, va etzibar Baerbock al màxim representant de Moscou. Per la cap de la diplomàcia alemanya, la “inhumanitat” comesa a Butxa ha de ser contrarestada “amb la força de la nostra llibertat i de la nostra humanitat”.
França va decidir així mateix
Lituània expulsa l’ambaixador rus i alerta que altres casos de matances com la de Butxa sortiran a la llum
la pròxima expulsió de 35 diplomàtics russos “per activitats contràries als nostres interessos”. Fonts del Quai d’Orsay van indicar que es tractava d’una mesura coordinada amb els socis europeus. Resulta significativa la duresa de París perquè el president, Emmanuel Macron, és el líder occidental que ha mantingut un contacte més freqüent amb Vladímir Putin durant la crisi, amb contínues trucades i fins i tot una visita al Kremlin, abans de la invasió, que no va dissuadir el líder rus. ●
tat on molts temien el cada vegada més gran control de Pequín. Però després de dos anys tranquils, el seu intent de tirar endavant la controvertida llei d’extradició el 2019 va portar a mesos de mobilitzacions, moltes vegades violentes.
Pequín va imposar-hi llavors la llei de Seguretat Nacional, que castiga amb fins a cadena perpètua delictes com la secessió, subversió o col·lusió amb forces estrangeres. La seva introducció va portar al ràpid desmantellament del moviment prodemocràtic local, que des d’aleshores ha vist com va ser interpretat com un gest de per on discorren les prioritats del Partit Comunista xinès respecte a la ciutat en aquest moment, que prioritza la seguretat per sobre del paper com a centre financer o comercial. En principi, l’elecció del nou cap de l’Executiu estava fixada per al 27 de març, però després es va endarrerir fins al 8 de maig per la pandèmia. Aquest dia, un comitè integrat per unes 1.500 persones, la majoria afins a Pequín, votaran entre els possibles candidats (el 2017 n’hi va haver tres) per elegir el nou líder. ●