La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un error del sistema va permetre que el parricida de Sueca s’estigués amb el fill
El jutge que va donar la custòdia a l’assassí desconeixia que un altre l’havia prohibit
El sistema judicial espanyol ha millorat notablement la prevenció i l’atenció a les víctimes de violència de gènere. Però continua cometent errors que ha de corregir de manera urgent perquè ocasionen danys greus, tràgics. El cas del nen d’11 anys assassinat pel seu pare aquest diumenge en Sueca, València, n’és un clar exemple. Perquè el sistema judicial va fallar, va cometre un error de comunicació, i aquest error va permetre que el parricida pogués tenir el fill el cap de setmana passat, quan un jutge l’havia condemnat el mes d’agost passat a no tenir la custòdia, a suspendre el règim de visites i a mantenir-se allunyat de la seva exdona per maltractaments.
Per entendre el que va passar cal remetre’s en primer lloc a l’acord que els dos cònjuges van
A l’agost, un jutge el va condemnar per maltractaments, i li va impedir poder tenir el nen
presentar el juliol del 2021 en una demanda de divorci al jutjat de primera instància i instrucció 5 de Sueca, competent en matèria de família, en què estableixen un conveni regulador amb custòdia compartida respecte al menor d’edat.
Només un mes després, un jutjat penal, el d’instrucció número 4 de Sueca, celebra un judici ràpid i condemna per maltractaments José Antonio A.C, de 47 anys, a partir d’una denúncia de la seva exdona. La condemna, en sentència ferma, en ser ratificada per la parella, el va obligar a 40 dies de treballs en benefici de la comunitat, 8 mesos d’allunyament i prohibició de comunicació respecte a la seva exdona i 16 mesos i 2 dies de prohibició de tinença d’armes. A més, i això és l’important, lliurava la custòdia del nen a la seva mare i suspenia el règim de visites del pare, a més de fixar una pensió alimentària de 200 euros al mes per al menor.
El més sorprenent és que un mes després, el setembre del 2021, els dos cònjuges van ratificar al jutjat de primera instància 5 el conveni regulador presentat al juliol que establia la custòdia compartida i es va dictar la sentència corresponent, cosa que permetia al pare tenir el nen. El TSJ de la Comunitat Valenciana va informar també que cap dels cònjuges va informar al jutjat de família de l’existència d’un procediment penal per maltractaments i de la sentència que fixava abans la custòdia del menor a favor de la mare i suspenia el règim de visites per al pare.
La pregunta és obligada. Per què el jutjat de família no va tenir coneixement de la sentència penal que deixava el pare sense dret a poder visitar el nen?
Fonts del TSJ valencià van reconèixer a La Vanguardia que no hi ha un sistema de comunicació entre el jutjat penal i el civil. És a dir, que si cap de les parts no informa, és com si aquest home no hagués estat condemnat mai per maltractaments a l’efecte de regular la situació de custòdia del menor. “És obvi que és necessari un sistema informàtic que permeti conèixer els antecedents dels