El PP avala que les escoles adaptin la llengua a l’entorn, com en el pacte del català

sigui perquè és a l’exercici del règim de visites (44%) o de custòdia compartida (4%). Els agressors fan servir majoritàriament una arma punxant (ganivet) per cometre els crims.

En un 20% dels assassinats s’havia alertat prèviament les autoritats del perill i, dins d’aquest percentatge, només en un 20% dels casos s’adopta alguna mena de mesura de protecció cap a la mare. Però en cap dels casos analitzats aquestes mesures eren vigents en el moment del crim. Tampoc no hi havia mesures per als nens. ■

El líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, va dir ahir a RAC1 que és de “sentit comú” que els centres modulin, segons el seu entorn sociolingüístic, les hores lectives a impartir en català i castellà, sempre que es respecti la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir almenys un 25% d’hores en castellà, va dir, i va esmentar el projecte plurilingüe que va presentar l’exconseller Josep Bargalló el 2018, que defensava el reforç de català o el castellà en funció del nivell dels alumnes.

A finals d’abril es votarà al Parlament la resolució per modificar la llei de Política Lingüística que defineix el castellà com a llengua docent i deixa a criteri dels centres la seva “presència adequada”. Està presentada per les forces polítiques del Govern, ERC i Junts, a més d’En Comú Podem i el PSC, malgrat que Junts va decidir “congelar” la seva participació. Fernández va descartar portar la proposició als tribunals si respecta la sentència, cosa que “no significa que hi donem suport”.

D’altra banda, En Comú Podem va demanar ahir al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que cessi el conseller Josep Gonzàlez-Cambray si no dimiteix. Els comuns i la CUP demanen el cessament i la reprovació de Cambray en sengles mocions que es votaran dijous al Parlament. És el segon intent per reprovar el conseller a la Cambra catalana en poques setmanes. ■