‘No corta el mar sino vuela’

Si a Espronceda el seu velero bergantín li va valer reconeixement i posició en la literatura romàntica amb els seus diez cañones por banda, viento en popa a toda vela, la Copa de l’Amèrica pot donar a Barcelona la dosi de confiança de què flaquejava els últims temps. Cal felicitar Barcelona Global, l’organisme capitanejat per Aurora Catà, per haver tingut la visió i l’empenta per enfilar l’agulla que torna a col·locar la capital catalana a la pole d’un Gran Premi. I no és un esdeveniment qualsevol. La Copa de l’Amèrica és un dels pocs esdeveniments esportius que desperten passions planetàries, en què els diners del patrocini no es pidolen, i en què el poder de la seva demanda és llaminer per a empreses, organismes, ciutats i països.

Més enllà de tot el que aconsegueixi Barcelona organitzant aquesta prestigiosa competició, que pot ser molt i de gran interès, la millor notícia és que la ciutat ha tornat a aconseguir l’organització d’un esdeveniment clau, mundial, de gran rellevància, i que a més per això s’ha registrat una comunió entre organismes, empreses privades, institucions i partits polítics. Cert és que la iniciativa no parteix de cap polític, però almenys ningú no ha tingut l’infortuni d’ofegar la iniciativa. No sé si la idea regira l’estómac d’alguns regidors poc amants dels grans fastos planetaris però la realitat, i això és el que compta, és que tothom està remant en la mateixa direcció. No hi ha més bona notícia per a Barcelona si volem que la ciutat dels prodigis continuï despertant admiració en lloc de nostàlgia.

La Copa de l’Amèrica suposarà a Barcelona una sacsejada digna d’elogi i menció

La Copa de l’Amèrica no canviarà la ciutat com l’Olimpíada del 1992, però suposarà a la ciutat una sacsejada digna d’elogi i menció. Comportarà llocs de treball, llocs de treball qualificats, directius de moltes companyies mirant a Barcelona, moviment per al sector serveis i una dosi de confiança per als barcelonins.

Vam passar de sortir als noranta al balcó del món a gairebé amagar-nos darrere de la cortineta per una decadència que hauria estat evitable. L’espectacle de la Fórmula 1 del mar pot donar-nos velocitat, però per aprofitar-la en condicions l’aliança publicoprivada i la coherència política ha d’imperar. Ajuntar esforços ens ha permès aconseguir un trofeu molt preuat però ara cal continuar, cal rendibilitzar-lo sense pensar gaire en les urnes i això no serà fàcil. La unió és l’únic camí que pot contribuir a redreçar el rumb de Barcelona. En aquesta ciutat les coses funcionen així.

O ens ajuntem tots, encara que això impliqui de vegades tapar-se el nas, o caiem per la borda. O tot o res. I és més fàcil rondar pels terrenys del desànim que per l’esplendorós camí del triomf. En aquest món global ningú no regala res. Barcelona ho ha comprovat els últims anys en què captar un esdeveniment de campanetes ha estat missió impossible.

Gaudim tots de l’èxit de tots i pensem només en Barcelona, la que no corta el mar sino vuela.