La Vanguardia (Català-1ª edició)
Catalunya, sota els focus de Londres
Pel director de l’Institut Ramon Llull, la cultura catalana ha de ser exemple d’excel·lència
El fiscal diu que soc irònic amb Atatürk, cosa que és falsa. Ironitzo sobre la generació de mites i llegendes nacionals, però això no és una cosa privativa dels turcs, ho han fet totes les nacions, vostès també tenen els seus pares fundadors, els seus mites i els seus himnes i banderes, no?
El que el passa és tan kafkià com el que narra a la novel·la.
El fiscal em va interrogar a la seva oficina. Em va informar de les acusacions que hi havia contra mi. Vaig respondre: ‘En quina pàgina he comès aquest delicte?’ I va ser incapaç de dir-me un número concret. Kafka o Beckett estarien presos a la Turquia actual. Confio en el meu advocat, un home d’experiència i saviesa, fundador de tots els partits “comunistes” que han estat prohibits, que m’ha dit: “No es preocupi, senyor Pamuk, la denúncia es perdrà als intricats mecanismes judicials d’aquest país”.
Què ens diu de la narradora?
És la besneta del sultà otomà. El 1982, als meus 30 anys, vaig conèixer l’hereva del tron de l’imperi. Ella seria avui la nostra reina, o els seus fills. Estava amb el seu marit, parlaven entre ells un turc diferent, molt aristocràtic i elegant, amb molts matisos. No oblidaré mai aquella conversa. Ells parlen com els meus personatges del doctor Nuri i la seva dona, la princesa Pakize Sultan, es tracten de vós en comptes de tu.
Hi ha 25 escriptors empresonats a Turquia en un sol any.
Sí, els conec, i em sento molt culpable de ser lliure. Comparat amb aquests periodistes valents que han denunciat corrupcions, no estic en veritable perill i em fa vergonya que m’hi comparin. L’altre dia, em vaig trobar al carrer un amic que ha estat dos anys a la presó, el vaig abraçar molt fort i sap què em va dir?: “Orhan, gràcies a la presó m’he pogut llegir totes les teves novel·les!”. No sé si alegrar-me’n...
No va pensar mai a deixar Istanbul?
El 2019, Erdogan va perdre la paciència, preguntat pel Nobel acabat de concedir a Peter Handke. A ell no li importen les seves precioses novel·les, sinó només que va donar suport a Milosevic, aliat de Rússia, així que va mostrar el seu emprenyament amb Handke, l’Acadèmia Sueca i va declarar: ‘També li van donar aquell mateix premi a un terrorista a Turquia!’. Després va sortir el portaveu del Govern dient-me que Erdogan no es referia a mi. Esclar, segurament es referia a qualsevol altre premi Nobel de Literatura turc! N’hi ha tants... A quin d’ells es referiria?
Què veu quan surt al carrer?
La gent està molt enfadada. Només l’últim any, mare meva, quina inflació! S’ha duplicat el preu de moltes coses. Cada vegada la gent és més pobra i estan començant a emprenyar-se amb Erdogan. Si les eleccions que aviat venen són realment lliures i justes, Erdogan perdrà, n’estic segur. ●
Avui comença la Fira del Llibre de Londres, en què la cultura catalana té enguany una participació destacada amb el programa Spotlight. S’hi presenta amb més d’una vintena d’actes que es podrien desglossar entre l’aspecte professional i el divulgatiu, a dins la fira, i a fora una sèrie d’esdeveniments al voltant dels dies de la fira a la capital britànica, però també en altres llocs del Regne Unit –Edimburg, Manchester o Liverpool, per exemple–, que van començar ja fa un parell de setmanes i s’allargaran fins a finals de maig. Ahir al vespre es va poder veure una prèvia amb una conversa entre els escriptors Pol Guasch i Manon Steffan Ros.
Pel director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, la participació a la fira és un projecte estratègic, perquè és la principal porta d’entrada al món editorial en anglès, que amb prou feines tradueix entre un 3% i un 5%. “S’ha fet molta feina per poder ser a la Fira de Londres, ja s’hi havia d’haver anat el 2020, però per la pandèmia no va poder ser. El Llull s’hi ha bolcat, i portem un programa cultural com no s’ha fet mai des d’aquí, amb a la vora de 25 activitats”, afegeix.
En aquesta edició el país convidat (Market Focus, en diuen) és Xarjah, un dels set de la Unió del Emirats Àrabs, però la fira va trobar a l’Spotlight (que també vol dir focus, però arriba al sentit figurat des de la il·luminació escènica), una manera de donar rellevància a una altra cultura. Ja ho havia fet l’Índia el 2017, quan l’IRL va iniciar converses que havien de fructificar en l’edició del 2020, que es va suspendre per la covid.
De moment, l’IRL ja ha guanyat un dels premis a l’excel·lència de la fira, a la Iniciativa en la Traducció Literària. Almeda reflexiona que la fira acredita “un impacte de l’IRL molt superior de la mida del que som, perquè hem aconseguit treballar amb tots els interlocutors”. En tot cas, per Almeda no es tracta només de fer actes per la cultura, sinó de deixar un pòsit, per això en molts dels actes s’ha treballat amb organitzacions locals per inserir la cultura catalana dins la seva programació.
El director del Llull també defensa que cal internacionalitzar la cultura catalana “a partir del valor d’allò que tenim a dir. La identitat ve després, perquè sobretot ens escolten, ens veuen, ens admiren a través de la qualitat i l’excel·lència, de si interpel·lem els grans temes de debat contemporani”. Uns temes que per ell passen per “l’agenda del feminisme, les amenaces a la democràcia de l’autoritarisme, la transformació digital, la transició energètica, els reptes de sostenibilitat... Tenim una cultura que parla d’aquests temes. I la identitat també, amb la nostra singularitat de comunitat petita, però de gran tradició cultural i estètica a tots nivells”. ●
Entre avui i dijous se celebra una vintena d’actes a Londres, que s’estendran fins a finals de maig