La Vanguardia (Català-1ª edició)
Després de lluitar i de penal
L’Espanyol se’n va amb les mans buides d’Anoeta per culpa d’una pena màxima al minut 95, en un partit marcat per la polèmica arbitral on ho va donar tot
L’Espanyol va anar a Sant Sebastià a buscar una victòria que li donés els 39 punts en què se sol situar la salvació matemàtica i va ser molt a prop d’aconseguir un empat que va lluitar i va defensar molt, tot i que va atacar poc un Remiro que encadena sis partits seguits a casa a la Lliga sense encaixar. Tot i això, va acabar ofegantse a la vora per culpa d’un penal de Calero a Mikel Merino al minut 93. Jaime Latre, molt protestat durant tota la nit pels dos bàndols, va creure desmesurada l’acció del defensa sobre Merino. Isak, malgrat les protestes dels visitants, va transformar davant Oier. Tant d’esforç per a res. L’Espanyol va veure com s’esfumaven unes taules que tant havia suat i quan ja assaboria la igualada. Així fa més mal.
Era un partit marcat per les baixes. L’Espanyol viatjava orfe de De Tomás i Diego López, mentre que la Reial es presentava a casa sense Oyarzabal, lesionat de llarga durada, i Januzaj. Qui va posar més de la seva part per fer oblidar les absències que no podien jugar van ser els donostiarres, ajudats en la seva profunditat de plantilla més gran. Una alineació amb Silva, Rafinha i Isak és un equip de garanties per portar la iniciativa. I Imanol, tècnic de la Reial, encara es podia permetre deixar a la banqueta un internacional com Mikel Merino, a la fi decisiu.
Lògic, doncs, que en l’arrencada Oier tingués dues intervencions de mèrit a xuts pròxims de Zubimendi i Silva. Els pericos van patir en llargs trams de la primera part, però es van estirar i es van espolsar el domini local en la recta final de la primera. Aquí va ser quan va arribar la primera polèmica. El xut en semifallada de Yangel Herrera va entrar botant en l’àrea convertit en passada que Le Normand va aclarir. Tot i això, el defensa realista estava agafant de la samarreta al darrere a Loren i en el seu intent de refusar va acabar xutant també la cama del punta, que va acabar plegat a la gespa. Però ni l’àrbitre va veure res punible ni el VAR li va cridar l’atenció.
Si l’Espanyol se’n va anar al descans amb la sensació de sentir-se perjudicat, tot just començar la segona meitat la Reial Societat també va tenir la seva ocasió per protestar i veure’s ofès amb un gol anul·lat a Sorloth, que va rematar una passada de la mort de David Silva. El noruec va impactar fatal la pilota, però la va allotjar a la porteria. La clau és que en el seu desmarcatge el gegant noruec s’havia desfet amb una empenta del seu parell, Cabrera, tot i que va semblar que l’uruguaià se’n va anar a terra amb molt poc. L’exageració aquesta vegada sí que va servir perquè el VAR advertís Jaime Latre, que tot i la confusió inicial, va decretar mancada de l’atacant.
Veient el caire que podia prendre el partit, Vicente Moreno va retocar el seu equip i el seu dibuix amb l’entrada de Melendo, retirant Bare i baixant a la sala de màquines Sergi Darder per tenir més bona sortida de pilota. També va donar entrada a Vilhena i Dimata i aquests moviments se li van posar bé a l’Espanyol, que només va patir en les jugades individuals d’Isak o del jove Djouhara. En aquells moments van emergir Cabrera i Calero, aquest últim amb massa fogositat perquè un es va carregar Merino en la jugada del cruel penal. Isak no va perdonar al 95. ●
L’àrbitre, que no va agradar a ningú, no va veure un penal de Le Normand a Loren i va anul·lar un gol a Sorloth