L’increïble Sr. Musk

Multibilionari, filantrop, fet a si mateix i que combat el mal amb l’ajut de la tecnologia. Amb aquesta definició em venen al cap dos noms: Tony Stark i Elon Musk. El primer és l’home de ferro i és de ficció, el segon és l’home més ric del món i és real, molt real, tant que està canviant el món.

Amb SolarCity, aplica les darreres tecnologies a la creació d’energia verda; amb SpaceX ha revolucionat el concepte de viatge espacial; amb Tesla ha demostrat que la mobilitat elèctrica pot ser sexi a més d’eficient i amb NeuraLink que podem augmentar el nostre intel·lecte amb una connexió neuronal cervell-ordinador.

L’oferta del desplegament de la seva xarxa de satèl·lits Starlink a Ucraïna per garantir-ne les telecomunicacions i el combat de boxa al qual va reptar Putin només fan que reafirmar la imatge de superheroi que lluita contra el mal (remet a la portada de Marvel del 1941 on el Capità Amèrica combat contra Hitler).

Però ja sabeu que la diferència entre un superheroi i un supermalvat és a l’ull de l’observador. La pel·lícula de Pixar Els increïbles mostra com un canvi de valors en la societat fa que els que adés eren vistos com a superherois ara s’hagin d’amagar en programes de protecció de la identitat. Penseu en aquest argument: un milionari extravagant s’ha proposat extreure tota l’energia possible de l’estrella més propera. Utilitza aquesta energia per construir coets per colonitzar Mart amb humans que portaran un implant seu al cervell. El desafiament públic que fa al líder d’una potència militar mundial surt a tots els mitjans. Són els mateixos fets d’abans però ara ja no ens remeten a la Marvel sinó que ens remeten als malvats de les pel·lícules de James Bond (canvieu Mart per la Lluna i ja teniu Moonraker).

La penúltima d’Elon Musk —mai no es pot parlar de l’última— és una enquesta que ha fet a Twitter en què afirmava que “la llibertat d’expressió és fonamental perquè funcioni la democràcia” per preguntar a continuació: “Creus que Twitter s’adhereix amb rigor a aquest principi?”. Advertia que el resultat de l’enquesta tindria conseqüències. Un 70,4% dels 2.035.924 de vots (Musk té vora 80 milions de seguidors) van anar al “no”. Davant la pregunta d’un dels seus seguidors de si “consideraria crear una nova xarxa social”, Musk va respondre que ho “estava considerant seriosament”. Automàticament polítics del partit Republicà dels EUA i tot tipus de seguidors de Trump van sortir en tromba a aplaudir Musk. Des que Twitter va cancel·lar el compte de Trump, l’ocellet és una peça de caça major per la ultradreta dels EUA. El clam més repetit era el de “compra Twitter”,

Un 75% dels seus seguidors el veu com un supermalvat de James Bond

que li sortiria a Musk per vora un 10% dels seus 267,3 milers de milions de dòlars.

Al final Musk només ha fet un 9,2% de cas als que li demanaven que comprés Twitter adquirint-ne accions per aquest valor. Això el fa un 9,2% més superheroi de la Marvel o un 9,2% més supermalvat de James Bond? Ara en faig una enquesta.