La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quèhabuscat
vostè en la vida?
La calma. Crec que la calma ho arregla tot.
I com s’ho ha procurat?
He tractat de no fer disbarats, encara que de vegades és inevitable. Sovint hom es maneja per simples intuïcions i no per la raó.
Té bona intuïció?
No he hagut de penedir-me mai d’una amistat, en això no m’he equivocat, però tampoc mai no vaig ser massa oberta, solc furgar abans de lliurar-me. He tingut sort amb la gent, això és indubtable.
Alguna cosa haurà tingut a veure vostè.
Jo he tingut clar que és bo agrair. El terrible és justament la gent a qui li sembla que tot li és degut.
No és el seu cas.
Jo no he perseguit mai el poder ni l’he exercit sobre ningú.
Potser sobre si mateixa.
Ningú es governa amb tanta fortuna que pot fer sempre allò que vol, allò que li agrada. A més, el resultat seria molt avorrit. Eliminaria tota sorpresa.
On ha trobat la sorpresa?
En la fantasia del món natural, en la seva diversitat, les seves formes insòlites, les seves barreges impossibles de colors.
En la seva poesia la natura és molt present.
És la vida reproduint-se contínuament. Però sap una cosa?
Què?
No m’agrada analitzar perquè és com donar-te cops de cap contra la paret: analitzar el que no pots resoldre... Jo accepto.
Les nostres vides també són plenes de sorpreses.
La vida no segueix un ordre, una lògica, però a mi això m’agrada. Seria molt avorrit planificar la teva vida i que es compleixi, ja que un sempre té menys imaginació que la vida.
Vostè no ha tingut una vida fàcil...
La infantesa podria haver estat més divertida. La meva mare va morir quan jo era molt petitona, i el meu pare em va deixar en mans de la meva àvia, que ja era molt gran, havia criat 16 fills i estava cansada. De mi es va ocupar una tia severa, directora d’una escola.
Va estar 20 anys casada amb Ángel Rama, intel·lectual de renom.
De sobte arriba el desacord, quan evolucio