La Vanguardia (Català-1ª edició)
Troben en una fossa prop de Kíiv una alcaldessa i tota la seva família
Olga Sukhenko, el seu marit i el seu fill van ser segrestats per les forces russes
A mesura que passen els dies després de la retirada de les tropes de Moscou de pobles i ciutats pròxims a Kíiv surten a la llum les atrocitats contra els civils comeses presumptament durant el temps que van estar ocupats. La matança de Butxa, on aquest cap de setmana s’han trobat desenes de cadàvers de civils en ple carrer i en fosses comunes, és, de moment, l’exemple més esborronador. Però la barbàrie també ha marcat altres localitats dels voltants, com Motijin, a 30 quilòmetres al sud i 40 quilòmetres a l’oest de la capital ucraïnesa.
Els cossos de l’alcaldessa d’aquesta petita població, del seu marit, del seu fill i d’un home no identificat van ser descoberts en una fossa excavada sota una pineda a prop de casa de la família. La policia en va mostrar ahir els cadàvers, mig enterrats, als periodistes internacionals. El cos inert d’un altre home va ser trobat en un petit pou del jardí. Totes cinc persones tenien les mans lligades a l’esquena.
L’alcaldessa, Olga Sukhenko, de 50 anys, el seu marit i el seu fill van ser segrestats per les forces russes el 24 de març, segons ha explicat la policia a les agències de notícies internacionals. El matrimoni s’havia negat a col·laborar amb els soldats russos, d’acord amb el testimoni de veïns del poble recollit per l’agència FrancePresse.
L’Ihor, un resident local que va dir que és parent de la família i no va donar el cognom, va dir a Reuters: “No sé per què els van matar. Eren per
Els veïns de Motijin afirmen que el matrimoni s’havia negat a col·laborar amb els russos
sones pacífiques i amables”.
Des que va començar la invasió, que el Kremlin qualifica d’“operació militar especial”, el 24 de febrer, les tropes russes han segrestat altres alcaldes ucraïnesos a mesura que han pres el control de les ciutats. L’11 de març l’alcalde de Melitópol, al sud del país, va ser arrestat per força pels soldats russos i alliberat uns dies després a canvi de presoners russos.
Les tropes russes mantenen com a ostatges onze líders del govern local ucraïnès als territoris ocupats, va dir dilluns la vice primera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk.
Volodímir Zelenski ha utilitzat el terme “genocidi” diverses vegades des que va començar la guerra, i ha denunciat el que qualifica d’un intent d’eliminar la nació per part de Vladímir Putin, que ha qüestionat la història d’Ucraïna com a país i la seva independència de Rússia. Moscou rebutja les acusacions de crims de guerra i afirma que la seva “operació militar especial” té com a objectius desmilitaritzar i “desnazificar” el país.
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va dir dilluns que assassinar civils és un “crim de guerra” i va demanar que tots els responsables de les matances als voltants de Kíiv siguin portats davant la justícia.
Els últims dies els soldats russos s’han retirat de la regió de Kíiv i el nord del país per concentrar els esforços militars a l’est d’Ucraïna. Deixen un rastre de destrucció i mort. ●
Hongria –país que absorbeix una gran quantitat de fons– podria quedar-se sense els abundants ajuts agrícoles, els fons de cohesió o, fins i tot, els fons de recuperació, més de 20.000 milions d’euros.
Feia mesos que l’Eurocambra insistia que s’activés el mecanisme de condicionalitat en països com Polònia i Hongria, i va aplaudir amb vehemència Von der Leyen quan va fer l’anunci. De fet, el Parlament Europeu va denunciar l’Executiu comunitari davant la justícia europea a l’octubre per no haver posat en marxa el procediment.
Però l’Executiu comunitari va preferir esperar als comicis i evitar el que es podria haver interpretat com una interferència. Més encara quan Orbán en el seu discurs de victòria va assenyalar les institucions europees, en concret “els buròcrates de Brussel·les”, com els seus rivals. Després de l’anunci de Von der Leyen, el Govern hongarès va interpretar que es tracta d’un càstig. “Que Brussel·les no castigui els votants hongaresos per no haver expressat una opinió que fos del seu grat a les eleccions”, va dir el ministre de Governació, Gergely Gulyás, en declaracions a l’agència hongaresa MTI ahir.
La incomoditat amb Orbán a la UE és notòria. Dilluns va rebre la felicitació de Vladímir Putin. I aquell mateix dia va tornar a carregar contra Volodímir Zelenski, el president ucraïnès. Tot i això, Hongria és a la Unió Europea i l’OTAN.
El mecanisme de condicionalitat és ara una batalla més en el pols Brussel·les-Budapest. El seu naixement ja va ser polèmic: impulsat pel Parlament Europeu, es va acabar aprovant després d’unes negociacions in extremis en què Hongria i Polònia el van bloquejar durant setmanes, perquè consideraven que era una mesura discriminatòria. ●
La decisió es comunica només just després que Viktor Orbán guanyés les eleccions
El Govern hongarès demana que no es castigui “els hongaresos per no haver votat el que vol Brussel·les”