La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron es juga la presidència davant els populismes de dreta i esquerra
Le Pen i Mélenchon aspiren al segon torn i no paguen el seu vell flirteig amb Putin
Les ofertes polítiques molt radicals, de dreta i esquerra, poden rebre, sumades, més d’un 50% dels vots a la primera volta de les presidencials franceses, diumenge vinent, segons mostra la tendència de tots els sondejos. Per continuar a l’Elisi, per tant, Emmanuel Macron s’ha de mostrar convincent davant la marea populista que l’amenaça.
Els dos candidats d’extrema dreta, Marine Le Pen i Éric Zemmour, estan en condicions de repartir-se gairebé un terç dels sufragis. Tot i així, la líder del Reagrupament Nacional (RN, ex Front Nacional) té grans possibilitats de classificar-se per a la segona volta, el 24 d’abril, com ja va fer el 2017.
En l’àmbit de l’esquerra radical, l’incombustible Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa i candidat de la plataforma Unió Popular, ja se situa entorn d’un 15% o un 16% en intenció de vot. Si rebés suport d’una part dels electors d’esquerra que avui dubten entre cinc aspirants més, podria superar Le Pen i colar-se a la segona volta.
En vista d’aquest panorama, Macron s’erigeix en l’única alternativa moderada davant uns adversaris que volen mobilitzar el vot de protesta i, en alguns casos, el sentiment antisistema i fins i tot revolucionari. No és una situació gaire saludable per a una democràcia europea madura.
Les altres opcions moderades de dreta i esquerra, com la conservadora Valérie Pécresse (Els Republicans), la socialista Anne Hidalgo i l’ecologista Yannick Jadot, estan totes tres per sota del 10%.
El perill per a Macron, que ningú no dubta que accedirà a la segona volta, és que l’elecció es converteixi en un referèndum, no tant sobre la seva persona i la seva gestió –encara que també– com entre la continuïtat i la ruptura, entre l’aquiescència i la ràbia, entre l’statu quo i la subversió. Un debat sa i constructiu és difícil en aquestes circumstàncies.
La reserva de vot de protesta no es limita al públic captivat per Le Pen, Zemmour i Mélenchon. El candidat sobiranista Nicolas Dupont-Aignan és un apèndix potencial de Le Pen, com ja ho va ser el 2017. Avui els sondejos atorguen a aquest diputat un 2% de suport. A l’esquerra, Mélenchon té possibilitats de seduir els votants del comunista Fabien Roussel i de dues candidatures d’ultraesquerra, les de Nathalie Arthaud (Lluita Obrera) i Philippe Poutou (Nou Partit Anticapitalista), que promouen la nacionalització de la banca i de moltes empreses, la dràstica reducció de la jornada laboral i un salari i pensió mínims de gairebé 2.000 euros.
Per què els populismes tenen tant suport? Una de les raons és que el mandat de Macron s’ha vist sacsejat per greus crisis de malestar, com la revolta de les armilles grogues i la pandèmia de la covid, amb els greus errors de gestió i el trauma per la restricció de llibertats. Una segona raó és la profunda crisi de partits de govern tradicionals com el socialista o Els Republicans.
La guerra d’Ucraïna no ha perjudicat, aparentment, els candidats que han mantingut en el passat posicions més prorusses i de condescendència –o admiració– cap a Putin. Potser a Zemmour sí que l’ha afectat, però no a Le Pen ni a Mélenchon. Malgrat haver corregit la seva opinió davant la brutalitat dels mètodes russos, Le Pen i Mélenchon continuen movent-se en una certa ambigüitat.
La líder de l’RN manté encara, al seu programa electoral penjat
Al programa de Le Pen penjat a la xarxa encara es proposa col·laborar amb Rússia en la seguretat europea
Conservadors, socialistes i verds han deixat sol el president davant de les ofertes molt radicals
al web, algunes afirmacions que resulten xocants en la conjuntura actual. Fins ahir no s’havien molestat a corregir-les. En l’apartat dedicat a la política de defensa, per exemple, es proposa “el diàleg amb Rússia sobre els grans dossiers comuns”. I encara va més enllà defensant per a França una “política de mans lliures” i criticant amb duresa la cooperació amb els Estats Units i Alemanya. Sobre Rússia, la candidata ultradretana anuncia que, “sense temor de les sancions americanes, es buscarà una aliança amb Rússia sobre certes qüestions de fons com la seguretat europea, que no pot existir sense ella, i la lluita contra el terrorisme, que ella [Rússia] ha assegurat amb molta més constància que cap altra potència”. Le Pen promet una “convergència” entre França i Rússia en zones del món com la Mediterrània Oriental, Àfrica del Nord, l’Orient Mitjà i Àsia.
Els assessors de Macron estan acumulant material per posar en evidència Le Pen si arriba a la segona volta. El president es presentarà com a baluard davant l’extrema dreta i als frívols coquetejos amb Rússia. ●