Barcelona es tanca en si mateixa

Les autoritats municipals de Barcelona no haurien d’oblidar mai que la ciutat és el centre d’un entorn metropolità que té tants habitants o més que el mateix municipi i que, a més, és la capital de Catalunya. Allò que li dona força política, econòmica i social són els serveis administratius, financers, sanitaris, comercials, culturals i de tota mena que ofereix aquesta gran ciutat i dels quals també es beneficien els ciutadans de tot Catalunya. El problema és que l’alcaldessa Ada Colau i el seu equip, quan dissenyen les polítiques urbanes, no pensen en els centenars de milers de persones que visiten Barcelona diàriament per necessitat i també per lleure. En aquest sentit, com a exemple paradigmàtic, hi ha les restriccions de trànsit i d’aparcament que s’imposen des de l’Ajuntament, que augmenten dia rere dia i que actuen com una barrera d’entrada hostil contra els visitants, ja que gairabé no hi ha mitjans públics de transport que puguin utilitzar i que, a més, siguin competitius en eficiència i comoditat.

A part de les creixents barreres físiques a la mobilitat urbana, hi ha també les econòmiques, ja que els visitants procedents de l’àrea metropolitana i de la resta de Catalunya han de fer front a l’impost indirecte que suposa haver de pagar unes tarifes cada vegada més cares d’aparcament. Visitar Barcelona resulta no només incòmode, sinó també car. Es dona la circumstància, paradoxalment, que els turistes que arriben amb avió i en creuers reben un tracte ciutadà millor que la resta dels catalans, perquè no necessiten l’automòbil.

Amb la política municipal de Colau –molt diferent de la de Madrid, que és més acollidora– no només es perjudica els visitants, sinó que per a Barcelona representa tant com engegar-se un tret al peu. Entretancar les portes per als visitants de la resta del territori significa també que els diversos negocis, comerços, restaurants i altres activitats facin menys caixa i, per tant, també paguin menys impostos. Així ho adverteix un recent estudi de Barcelona Oberta, que considera que només amb les compres que fan als comerços els visitants metropolitans gasten 3.900 milions d’euros anuals a la ciutat, fins i tot més que els turistes, ja que això suposa gairebé una tercera part de la facturació total.

Barcelona ha estat sempre una ciutat acollidora, còmoda i amable per als visitants. No ha de perdre aquestes qualitats. Com hem exposat, les autoritats municipals han de pensar no només en els 1,7 milions de ciutadans que hi viuen, sinó també en els 1,6 milions de l’entorn metropolità més pròxim, així com en la resta dels catalans, als quals han de garantir una mobilitat accessible. ●

La política municipal s’ha de reorientar cap a una dimensió oberta i metropolitana