És legítim ajudar Zelenski

Fa poc més de cent anys que Europa anava a una guerra que “havia de posar fi a totes les guerres” i va ser el començament d’un segle de matances, genocidis, fams, bombes atòmiques, gulags, guerres civils, independències violentes de les colònies i revolucions que havien d’erradicar les injustícies i les desigualtats socials i econòmiques.

Va ser el segle dels progressos científics més fabulosos de la història, el que va crear més riquesa i el que va alfabetitzar més milions de persones. També va ser el segle en què es va establir el nombre més alt de democràcies socialitzant el coneixement i la informació com mai no s’havia conegut.

Però les estimacions més solvents diuen que només a Europa van morir més de cent milions de persones com a conseqüència directa de les guerres. A Ucraïna es calcula que en van morir catorze milions com a conseqüència de la barbàrie nazi, la fam de Stalin i les purgues polítiques dels uns i dels altres. Els ucraïnesos han estat dominats i oprimits pels Habsburg des de Viena, per l’imperi dels tsars, pels polonesos, pel nazisme alemany i pels soviètics.

La maledicció de la guerra recorre la història de manera metòdica i cruel. Del que ha passat a Ucraïna les últimes cinc setmanes només en sabem la part que ens envien les imatges de destrucció de barris sencers, els morts abatuts en la retirada de les tropes russes de la ciutat de Butxa, carrers mostrant un garbuix de cotxes i material de guerra destruït. També veiem amb sorpresa i admiració la valentia patriòtica de Zelenski apareixent amb uniforme militar en molts parlaments europeus, visitant les zones destruïdes per la guerra i expressant als seus el coratge per resistir un atac injustificat i criminal.

El temps ens oferirà un quadre més complet de la tragèdia que viu Ucraïna des del 24 de febrer. Però el que no dirà la història és que el que estem veient en directe són fake news, propaganda dels nazis ucraïnesos que, casualment, tenen un president d’origen jueu.

Els periodistes estrangers han abandonat

Rússia per la llei dictada per Putin que castiga amb penes de presó els que tan sols esmentin la paraula guerra. L’oposició és a la presó i els dissidents no s’atreveixen a sortir a la llum pública perquè serien silenciats i empresonat. Rússia no ha conegut la llibertat ni amb els tsars, ni amb els soviètics ni amb Putin.

La premsa internacional a Ucraïna, al contrari, s’ha convertit en una infanteria informativa que descobreix i difon les barbaritats d’una lluita atroç que, per les horroroses imatges que veiem, es pot qualificar de crims de guerra.

Més d’un em pregunta si Zelenski no faria bé de rendir-se per evitar una carnisseria humana tan espantosa. Aquesta reflexió va acompanyada d’una certa comprensió per les raons històriques que han portat Putin a saltar-se el dret, traspassar fronteres i voler sotmetre per la força un poble que parla majoritàriament rus però que se sent ucraïnès i, sense ser antirús, no accepta ser governat des del Kremlin. I molt menys després de comprovar la carnisseria humana provocada per les tropes russes en la seva retirada, suposo que momentània, de Kíiv.

És legítim ajudar Zelenski a defensar-se per obligar Putin a anar-se’n d’un país que té sobirania pròpia. La línia divisòria no és entre Rússia i Ucraïna, sinó entre la llibertat i l’autocràcia. Si Zelenski és derrotat, es pressionarà militarment altres països per la romàntica idea que parlen rus o que un dia van formar part de la Rússia eterna. ●

La línia divisòria no és entre Rússia i Ucraïna, sinó entre la llibertat sobirana i la submissió