Fi a la filiació automàtica al Registre Civil

Una experta diu que la decisió canvia la via actual, que era un “frau de llei”

neixement de la relació de filiació de la mare comitent (la que contracta la gestació) s’hagi d’obtenir mitjançant adopció.

Perquè l’objectiu dels magistrats és evitar que les agències que mitjancen en la gestació subrogada puguin prometre als seus potencials clients el reconeixement gairebé automàtic a Espanya d’aquests nens com a fills propis, “com si fossin simples mercaderies i sense que es comprovi la idoneïtat dels comitents per ser reconeguts com a titulars de la pàtria potestat sobre el nen”.

En realitat, expliquen fonts coneixedores d’aquests processos, en la majoria de casos la filiació de la dona que posa en marxa els tràmits ja era com a mare adoptiva, tret del cas de parelles que fan la gestació subrogada als Estats Units, perquè la justícia dels Estats Units reconeix la parella contractant com a pares biològics del nen i tornen a Espanya amb papers que així ho acrediten.

El mateix passava des del 2019 amb algunes parelles que recorrien a la gestació per substitució a Ucraïna, que com que no podien obtenir la documentació al consultat espanyol optaven per reclamar-la per la via de la legislació ucraïnesa, que reconeix com a pare i mare biològics les persones que posen en marxa el procés.

El Tribunal Suprem ja s’havia pronunciat dues vegades sobre aquesta qüestió rebutjant l’encaix de la gestació per substitució en l’ordenament jurídic espanyol i, en conseqüència, refusant la inscripció registral dels nens com a fills biològics dels pares subrogats. Tot i això, i en la línia de protegir l’interès del menor com al·lega ara, sí que havia reconegut a aquestes persones prestacions com ara els permisos de maternitat i paternitat, entenent que la seva finalitat està relacionada amb l’atenció de la criatura.

D’altra banda, una circular de l’any 2014 de la direcció general dels Registres Civils i del Notariat autoritza a inscriure al Registre Civil els fills nascuts per gestació subrogada en països amb una normativa que la permeti sempre que almenys un dels pares sigui espanyol. En concret, la inscripció s’ha de sustentar en una resolució judicial estrangera que determini la filiació respecte d’un progenitor espanyol. El més habitual és que el futur pare aporti la càrrega genètica i, per tant, sigui considerat pare biològic, i la mare subrogada pugui ser reconeguda com a mare adoptiva si al país on es du a terme el procés no se l’ha registrada ja com a biològica (el cas dels Estats Units ja esmentat). El problema i els dubtes es plantegen si, per un problema de fertilitat masculina, és la mare i no pas el pare qui aporta càrrega genètica sense ser la gestant, perquè si no se la reconeix com a mare biològica no es podria justificar que almenys un dels pares és espanyol a l’hora d’inscriure’l al Registre Civil. ●

“La sentència consolida la jurisprudència del Tribunal Suprem en la matèria. Crea nova jurisprudència a què tots els tribunals inferiors s’hauran d’adaptar; hauran de negar la filiació en aquests casos i, per no deixar en desemparament el menor, desviar els pares i mares al procés d’adopció”, segons valorava ahir Altamira Gonzalo, jurista experta en feminisme, la sentència del Suprem que carrega contra la gestació subrogada.

Gonzalo va assenyalar que “el problema és que a Espanya es comet un frau de llei”, amb la instrucció de la direcció general de Registres Civils i Notariat per inscriure la filiació del nadó nascut per gestació subrogada en un altre país si allà es reconeix judicialment el pare biològic espanyol, malgrat que la llei de Reproducció Assistida dona per nul (sense cap efecte) el contracte de gestació subrogada; el Codi Penal la considera il·legal a Espanya i el Suprem ja s’hi va pronunciar en contra.

“A la pràctica, es permet la compra de nens a l’estranger i legalitzar-la a Espanya –va dir–.

No es protegeix l’interès del menor, perquè queda com un contracte entre uns particulars i una agència que els posa en contacte amb la mare que tindrà el nadó”.

Gonzalo entén que la sentència ha de canviar la via per la qual s’actua habitualment. “El que diu el Suprem és que aquest procediment no val per establir la filiació i, si es vol, ha de ser per adopció”, precisa. Aplaudeix les valoracions del Suprem sobre el fet que es cosifica la dona gestant i el menor i sobre el contracte “d’esclavitud” que se sol fer.

La jurista sosté que el procés d’adopció, que inclou valorar la idoneïtat dels progenitors, l’hauran de seguir igual la mare i el pare, encara que a ell l’hagi reconegut com a biològic l’altre país (en el cas sentenciat pel Suprem va recórrer a la subrogació una dona sola).

A Espanya hi va haver intents de legalitzar la gestació subrogada, però la majoria dels grups polítics no hi són favorables. Però tampoc no s’ha inclòs al Codi Penal que la pràctica es persegueixi si es fa a l’estranger (com en el cas de la mutilació genital). “Des del feminisme – va explicar Gonzalo– reivindiquem un conveni internacional que il·legalitzi aquesta pràctica en tants països com sigui possible per evitar el comerç de nens dels països rics als pobres (encara que la maternitat subrogada també es fa als EUA)”. ●

El procés d’adopció l’hauran de seguir igual la mare i el pare, considera la jurista Altamira Gonzalo

JOAQUÍN LUNA