Colau i els negacionistes de la ciència

ense dades només ets una persona més amb una opinió”. Aquesta citació del professor William Edwards Deming, que s’aplica per defecte al món de l’empresa i de la recerca, seria bo que s’emprés amb rigor, també, a les administracions públiques. La política és el camp de batalla de les idees i els programes electorals, però les idees i els programes haurien de tenir sempre el suport de les dades i l’anàlisi si es volen convertir en accions polítiques eficaces (obtenir resultats) i eficients (amb el millor ús dels recursos).

Governar al marge del mètode científic comporta efectes no desitjats, malbarament de recursos públics i el consegüent descrèdit de les institucions. Governar al marge dels estudis i les dades és propi de polítics populistes que no afavoreixen el bé comú. Barcelona no ha escapat d’aquest mal. Ada Colau i Jaume Collboni apliquen decisions polítiques i tiren endavant projectes sense els estudis d’impacte i els informes d’avaluació que haurien de ser preceptius en qualsevol govern. Aquest és el cas de les superilles de l’Eixample.

Tallar carrers al centre de Barcelona, com ja ha passat amb l’urbanisme tàctic, provoca més trànsit i contaminació a les vies adjacents, a més de segregar l’Eixample entre carrers de primera i de segona. Comte d’Urgell, la Gran Via i el carrer València hauran d’absorbir els 8.000 cotxes que circulen avui per Consell de Cent, perquè només tallant carrers els cotxes no s’evaporen.

El govern municipal, més pendent de fer anuncis i fer-se fotos que de les conseqüències de les seves obres, no escolta les veus d’alerta dels experts. El Barcelona Supercomputing Center ha estimat que els carrers adjacents a la superilla poden augmentar la contaminació fins a un 17% i generar un efecte nul en les emissions totals. Per la seva banda, el RACC calcula que la superilla provocarà un augment de la congestió del trànsit a tot l’Eixample del 26% amb cues de fins a 22 quilòmetres.

Les obres a Consell de Cent s’estan licitant sense haver-se fet el període d’exposició pública, sense un pla de mobilitat i sense els impactes sobre l’economia i la qualitat de l’aire. És a dir, sense dades, sense estudis i sense ciència. Tampoc s’han resolt les preocupacions dels informes publicats. Les superilles, que ja funcionen en alguns barris, poden ser una bona eina si s’apliquen bé. Cal tenir present que la majoria dels vehicles privats que circulen a l’Eixample són resultat de mobilitat obligada: persones de fora de Barcelona que es traslladen per treballar o estudiar a qui el transport públic no dona resposta a les seves necessitats.

La ciència, el mètode i les dades eviten començar la casa per teulada. Calen mesures contundents i urgents per millorar el transport públic per accedir a Barcelona, disposar d’aparcaments dissuasoris i invertir en l’electrificació de la flota i

Tallar carrers al centre de Barcelona provoca més trànsit i segrega l’Eixample

els punts de recàrrega. Aquest és el primer pas perquè entrin menys vehicles i respirem tots un aire més net. Alhora, cal recuperar projectes per generar espais verds com els interiors d’illa i la cobertura de la ronda de Dalt, abandonats des de fa anys per Colau i Collboni. Perquè simplement tallant carrers només desplacem el problema, però no el resolem per al conjunt de la ciutat.