La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els cinc punts polèmics del batxillerat
Anàlisi dels aspectes clau del nou currículum que va aprovar ahir l’Executiu
El currículum de batxillerat que va ser aprovat ahir pel Consell de Ministres ha suscitat algunes polèmiques malgrat que, en general, el sector educatiu ho celebra pel seu component més competencial i perquè està menys carregat de continguts, tal com passa a la resta de països europeus.
Parteix, a més, d’una bona premissa: el consens de l’Administració central i les autonòmiques que fa mesos que treballen en un disseny que pretén anar deixant enrere una cultura basada en la transmissió de gran quantitat de coneixement i conceptes en poc temps i parcel·lats per assignatures.
El Consell d’Estat, màxim òrgan consultiu, avala els canvis introduïts, incloent-hi el model competencial, l’avaluació i promoció de curs amb una matèria suspesa. No obstant això, critica diversos aspectes com el temps per implementar-lo, el llenguatge excessivament abstracte i el poc acompanyament als centres.
Batxill(rat g(n(ral
Per a la Confederació Estatal d’Associacions d’Estudiants (CANAE), Andrea Henry, assenyala que es tracta d’una “gran notícia” que es permeti a estudiants que no tinguin clar què volen estudiar fer la modalitat del batxillerat general. “El que ens preocupa és que aquests estudiants no estiguin ben informats sobre el tema de les ponderacions” de cara a triar carrera universitària. Per a la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA) el problema d’aquesta modalitat, com l’opció de cursar l’etapa en tres anys, és que no hi hagi prou xarxa pública per a tots els alumnes interessats. El ministeri delega la competència en les comunitats autònomes i creu que hi ha d’haver una implantació progressiva.
T(mps
El currículum aprovat ahir, que deriva de la Lomloe aprovada el desembre del 2020, s’implementarà al setembre (a 1r). Les comunitats han d’aprovar ara la part complementària. A Catalunya, la primera reunió del Consell Escolar, per debatre el dictamen del currículum, se celebrarà a finals de maig. Previsiblement el decret no estarà a punt fins al juny.
Tot i que els docents ja disposen d’esborranys, se senten insegurs i amb poc marge per “reflexionar, debatre, compartir i redissenyar el pròxim curs”. En aquesta etapa, és més gran la tradició de la transmissió de coneixement de la matèria d’una especialitat, i el que es proposa són “directrius” que haurien de donar, segons el ministeri, més llibertat al docent.
La s(l(ctivitat
A més, el batxillerat s’aboca a les proves d’accés a la universitat. Malgrat que les administracions asseguren que els exàmens seran competencials, conformes al currículum, encara no se’n coneixen les característiques. No n’ha circulat cap esborrany. I en depèn l’èxit de l’inici del canvi de cultura escolar.
Avaluació
Es mantenen les notes numèriques, els exàmens de recuperació i el pas de 1r a 2n amb dos suspensos. Aquesta mena d’avaluació no es correspon a les etapes anteriors i a un model competencial, segons opina part de la comunitat educativa. El sindicat independent ANPE creu que suposarà una rebaixa del nivell actual, especialment si es pot obtenir el títol amb un suspens (decisió col·legiada i condicionada que no hi hagi absentisme i a una mitjana de l’etapa equivalent o superior a 5). Això dona un missatge contrari a la “cultura de l’esforç”.
Per a les Escoles Catòliques “el nou batxillerat conté novetats que rebaixen el nivell acadèmic (per exemple, amb la titulació amb una matèria suspesa o amb continguts molt més genèrics i menys profunds en història o filosofia) i introdueix mesures estructurals que augmenten la complexitat organitzativa dels centres. Per al secretari d’Estat, Alejandro Tiana, cal pensar en aquesta etapa com si fos la universitat, on des de fa dues dècades es pot titular amb una matèria compensada i això “no crea debat”.
Història
El conseller d’Educació de Madrid, el polític popular Enrique Ossorio, ha anunciat que a la part del currículum corresponent a la comunitat s’hi inclourà la història anterior a la Constitució del 1812. Història d’Espanya, que es donarà a 2n, comença en aquesta data. Per a alguns conservadors és intolerable obviar les etapes anteriors. Per a d’altres, està bé aprofundir –“a la fi!”, exclamen– en l’època contemporània i moderna.
Per a Alejandro Tiana, els estudiants de batxillerat ja hauran estudiat tota la història a les etapes de primària i de l’ESO i ara es tracta, no de reproduir dates i noms, sinó de saber com es construeix la història, i “per a això és impossible si cal estudiar no sé quants segles”. A més a més, el secretari d’Estat posa l’exemple a França, on s’estudia des de la Segona Guerra Mundial, i en altres països només el segle XX”. ●