La Vanguardia (Català-1ª edició)
“En temps de Cervantes, la bruixeria estava molt assentada”
Santiago Muñoz Machado Director de la RAE i autor de ‘Cervantes’
Santiago Muñoz Machado (Pozoblanco, 1949) és jurista de formació, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Complutense de Madrid i també és, des de jove, un apassionat de Cervantes. Com a director de la Reial Acadèmia Espanyola viu envoltat de referències de l’autor del Quixot, tot i que va descobrir que el quadre que presideix la sala d’actes de la RAE és fals. Així ho explica al pròleg de
Cervantes (Crítica), l’extensa monografia de més de mil pàgines que acaba de publicar.
Amb l’anècdota del quadre fals, adverteix el lector del que serà el llibre: fixar el que hi ha de veritat i rebutjar les falsedats sobre la figura de Cervantes?
El llibre és una revisió general de la seva vida, la crítica literària, el procés de l’edició de les seves obres i un examen de la societat i la política del seu temps. La seva biografia es va elaborar a partir de fragments i dedicatòries que apareixien a les seves obres i no es va completar fins a principis del segle XX. En aquest procés hi ha hagut invencions i atribucions falses.
Quines són les fonts de l’autor?
M’interessava veure d’on va treure les idees aquest home tan enginyós. Algunes venen de llibres precedents, però el que em sembla més interessant és veure com es va inspirar en la política i en la societat del seu temps, i en les minories, com els moriscos, els jueus, els gitanos. També com funcionava la cort i per què hi havia tanta corrupció en la designació de càrrecs.
Aprofundeix en les relacions de parella a través de les seves obres.
Era una cosa que li interessava molt i els seus llibres són plens d’embolics de parella, matrimonis, relacions d’amistançament...
Un temps de canvis.
Cervantes va viure una època gairebé revolucionària, perquè hi va haver canvis molt profunds, amb la formació de l’Estat modern i les societats urbanes. Ell escriu després del concili de Trento, però constata
Temps de canvis “Cervantes va viure una època gairebé revolucionària, amb canvis molt profunds”
les pràctiques anteriors que es mantenien.
Es continuava creient en la màgia i la bruixeria?
Estaven molt assentades en les creences de la gent, tant la inculta i vulgar com la culta i documentada. Per això surt extensament al Quixot.
I, com a bon jurista, analitza aspectes legislatius de les seves obres.
És el capítol més curt, però sí que he tractat la concepció cervantina del dret. La llei i la justícia eren aspectes importants per a ell. Va estar empresonat unes quantes vegades, i les seves germanes i la seva filla van tenir plets i demandes. He analitzat què pensava del sistema, un aspecte que s’ha estudiat poc.
L’Ínsula Barataria de Sancho va en aquesta línia, el manual del bon govern segons Cervantes?
És això, sí. Don Quixot fa a Sancho Panza una llarga recomanació de què ha de fer i què no com a governador.
Quina és la seva principal aportació en aquest treball?
He fet una nova sistematització sobre bases diferents de tota la biografia i les dades posteriors. El que considero la meva gran aportació personal és la història política i social d’Espanya reflectida a l’obra de Cervantes, que estava poc estudiada. El resultat és una biografia prou provada. ●