La Vanguardia (Català-1ª edició)
Brussel·les proposa de prohibir les importacions del carbó rus
La CE planteja per primera vegada sancions energètiques, en mans dels estats
vitat econòmica mantindrà un bon nivell de dinamisme, amb un creixement d’un 2,9% el 2023 i d’un 2,5% el 2024. En aquest escenari, la recuperació del nivell prepandèmia hauria d’esperar fins al tercer trimestre del 2023. Un procés en què Espanya té un clar desavantatge, ja que la Unió Europea ho va aconseguir el desembre passat.
La guerra a Ucraïna és una nova pertorbació que arriba quan l’economia espanyola encara no ha completat la recuperació de la crisi de la pandèmia.
Les dues correccions en creixement i inflació venen determinades pel fort repunt dels preus de l’energia, amb taxes d’inflació més elevades i possiblement més persistents; per l’agreujament d’alguns colls d’ampolla, i el deteriorament de les perspectives de creixement global. A més a més, s’hi afegeix l’augment de la incertesa, que frena les decisions de consum en llars i d’inversió en empreses.
Precisament, els càlculs del banc es duen a terme preveient que, a causa de la retallada del poder adquisitiu provocada per l’alta inflació, les famílies facin ús d’un terç dels 85.000 milions de la bossa d’estalvi acumulat durant la crisi de la pandèmia al llarg dels dos anys següents. Si aquest ús de la bossa d’estalvi s’elevés fins als dos terços, suposaria quatre dècimes més de PIB aquest any.
Un dels escenaris alternatius que es preveuen és la interrupció del subministrament de productes energètics de Rússia, una opció que la UE s’està plantejant. Suposaria una reducció del PIB aquest any d’entre 0,6 i 1,3 punts i un augment de la inflació d’entre 1 i 1,5 punts. ●
Una inflació mitjana d’un 7,5% aquest any afegiria 12.600 milions extres a la despesa en pensions
La Unió Europea vol assestar un altre cop a l’economia russa i ahir va anunciar un nou paquet de sancions econòmiques —el cinquè— en què s’inclou la prohibició d’importar carbó rus, després de setmanes d’estira-i-arronsa entre les capitals. Brussel·les també es reserva la possibilitat de tancar l’aixeta del petroli de Moscou en una pròxima ronda.
Les últimes informacions amb desenes de morts de civils atribuïdes a les tropes russes a la ciutat de Butxa han sacsejat Brussel·les. “Rússia està duent a terme una guerra cruel i despietada, també contra la població civil d’Ucraïna. Hem de mantenir la pressió en aquest moment crític. Per això, avui proposem un cinquè paquet de sancions”, va anunciar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que viatjarà a finals d’aquesta setmana a Kíiv, amb el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.
Després de debats intensos les últimes setmanes sobre quin seria el moment per atacar l’energia russa, finalment aquest ha arribat. De moment, Brussel·les proposa un embargament a les importacions de carbó per valor de 4.000 milions d’euros anuals.
“Això tallarà una part important dels beneficis de Rússia”, va assegurar Von der Leyen.
Europa importa un 70% del carbó, del qual, gairebé la meitat, un 46%, el porta de Rússia, mentre que la resta ve dels Estats Units i Austràlia, segons dades de la CE. Malgrat això, és l’energia fòssil més fàcil de substituir i comprar a d’altres països.
Polònia, un dels principals importadors de carbó rus, ja havia anunciat que tancava les compres a Rússia, i Alemanya, el principal importador d’aquest fòssil, va suggerir a començaments d’aquesta setmana que no era el mateix deixar de comprar gas que carbó. A més, Berlín ja havia anunciat que per a aquest estiu ja tenia al cap deixar de dependre d’aquesta font d’energia provinent de Moscou. Tot i que falta veure com responen altres països com ara Hongria.
Brussel·les ara posa sobre la taula un moviment que encara que no és el més gran té un fort simbolisme, on els tabús a la UE tornen a caure, i una mostra que ni tan sols el sector de l’energia no és intocable. Però encara es reserva una estocada final: perquè Von der Leyen va avançar que ja estan treballant en “sancions addicionals, les importacions de petroli incloses”.
Un 62% de les exportacions de Rússia són hidrocarburs. “Si realment volem que hi hagi un efecte en l’economia russa, això és exactament el que hem de fer”, va assegurar el vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis, que es va avançar uns minuts a l’anunci de Von der Leyen després d’una reunió dels ministres de Finances de la UE.
Amb un embargament també del petroli, l’impacte econòmic podria ser encara més gran, ja que un 27% de les importacions de la UE provenen de Rússia, i s’han pagat més de 8.000 milions d’euros des de l’inici de la guerra.
Addicionalment, en aquest paquet també hi ha inclosa una prohibició total de les transaccions a quatre bancs russos, entre els quals, el segon més gran del país, el VTB. La mesura debilitarà encara més el sistema financer rus, ja que representa un 23% de la quota de mercat del sector bancari del país.
Es tancaran els ports a tots els vaixells russos i a les companyies operadores, excepte per a béns essencials com ara productes agrícoles i aliments, ajuda humanitària o l’energia, i es prohibiran els operadors de transport per carretera russos i bielorussos.
Tampoc no s’exportaran computadores quàntiques, ni semiconductors avançats, maquinària sensible i equips de transport per un valor de 10.000 milions d’euros anuals. “Sectors en què Rússia és vulnerable”, va assenyalar la política alemanya. No es permetran les importacions de fusta, ciment, marisc o licors per un valor de 5.500 milions d’euros per evitar que flueixin els diners “a Rússia i els seus oligarques”.
Ara les mesures han de ser aprovades pels Vint-i-set, cosa que debatran entre avui i demà els ambaixadors de les capitals, amb la idea que si es dona suport a les sancions, entrin en vigor en els pròxims dies. ●
La UE importa un 46% de carbó de Rússia, però és l’hidrocarbur més fàcil de comprar a altres països
El veto podria arribar també al petroli, un comerç que ha mogut 8.000 milions des de l’inici de la guerra
El president sortint de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), José María Roldán, va qüestionar ahir la idoneïtat de la nova Autoritat de Defensa del Client Financer el mateix dia que el Consell de Ministres donava llum verda a aquest nou organisme.
Roldán, que just ahir va lliurar a Alejandra Kindelán el testimoni com a president de la patronal bancària, va assegurar que ell se sent “més còmode” amb la regulació actual, en què hi ha dos grans supervisors de l’actuació dels bancs, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). “És el model Twin Peaks, més habitual a Europa i amb què jo estic més còmode davant el model anglosaxó, que compta amb una altra entitat de defensa del consumidor”, va reconèixer.
En aquest sentit, Roldán va alertar d’una “possible inflació d’entitats”. “Caldria estudiar si una modificació de les autoritats que hi ha valdria la pena en lloc de crear un nou organisme”, va apuntar en la que era la seva última roda de premsa com a president de l’AEB.
El cert és que la nova Autoritat Administrativa Independent de Protecció del Client Financer aporta un canvi substancial pel que fa als serveis de reclamacions, ja que unifica els del Banc d’Espanya, la CNMV i la direcció general d’Assegurances i Fons de Pensions. “Aquest és un canvi molt important respecte a la situació actual, en què els serveis de reclamacions d’aquests supervisors financers no tenien caràcter vinculant per a les entitats”, va assegurar la vicepresidenta primera i ministra d’Afers
EEconòmics, Nadia Calviño.
L’organisme, que va començar a rodar ahir, posarà en marxa un sistema de reclamacions al servei de persones físiques i jurídiques que quan estigui en marxa, al voltant de mitjans d’any, estarà obligat a solucionar en un màxim de 90 dies els conflictes per possible incompliment de normes de conducta, bones pràctiques i usos financers, així com per clàusules abusives. Les seves decisions seran vinculants quan els imports reclamats siguin més baixos de 20.000 euros.
El servei serà gratuït per als usuaris i el finançament recaurà en el mateix sistema financer. De fet, les entitats financeres hauran de pagar una taxa de 250 euros per cada reclamació admesa per incentivar que els serveis de queixes i reclamacions de les mateixes entitats financeres resolguin els conflictes dels ciutadans “de manera àgil”, segons va apuntar Calviño.
Roldán va deixar a la seva successora el repte d’analitzar la lletra petita d’aquesta mesura, però va apuntar que en principi no els convenç. Serà el primer dels molts “cignes negres” amb què va advertir la seva successora que s’haurà d’acostumar a lluitar al nou càrrec.
Com a colofó a la seva etapa, Roldán deixa una banca sanejada. Guanyant 15.125 milions d’euros el 2021, amb la morositat en “nivells sorprenentment baixos” i amb les ràtios de rendibilitat en nivells prepandèmia malgrat un entorn de tipus negatius que, segons la seva opinió, continuarà almenys durant 15 anys més. ●
Calviño subratlla que les decisions del nou organisme seran vinculants per a la banca