Primavera calenta

l canvi climàtic també està afectant l’àmbit laboral. La tradicional tardor calenta s’ha endarrerit fins a la primavera. Totes les dades disponibles indiquen que el conflicte al carrer es traslladarà al si de les empreses com a conseqüència d’una negociació salarial pràcticament impossible.

La patronal ofereix increments salarials semblants a la inflació subjacent, 3,4%, davant una inflació que s’aproxima a un 10%. A més, seguint les recomanacions del governador del Banc d’Espanya, rebutja que incloguin clàusules de revisió salarial.

És a dir, que els empresaris proposen que els treballadors perdin una part significativa del poder adquisitiu dels seus salaris. Això, unit a la decisió governamental de no deflactar els impostos, suposa un empobriment dels ciutadans. Plou sobre mullat, ja que la pèrdua de poder de compra dels salaris passa des de fa una dècada, quan va esclatar la crisi financera del 2009, a què va seguir la brutal recessió provocada per la pandèmia de la covid.

En aquestes circumstàncies, el pacte de rendes proposat pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, és totalment impossible. Els agents socials no accepten uns nous Pactes de la Moncloa en què els sacrificis es reparteixin de manera equitativa com va passar a l’inici de la transició democràtica amb Adolfo Suárez. Entre altres coses perquè no és clar que el nou dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, ho acceptés.

Però no és només que no hi hagi un pacte de rendes, sinó que és molt possible que ni tan sols hi hagi un acord salarial en l’àmbit de l’AENC (Acord sobre Negociació Col·lectiva). En aquests moments, està havent-hi discretes trobades entre patronal i sindicats per saber si es pot establir una base que duri tres anys com inicialment pretenia la CEOE.

El que és clar és que CC.OO. i UGT tenen un paper dificilíssim. Ni Unai Sordo ni Pepe Álvarez no es poden presentar a les assemblees a les fàbriques proposant que els convenis se signin amb la inflació subjacent, quan tots els indicadors assenyalen que el 2022 acabarà amb una inflació mitjana d’un 7,5%. És a dir, el doble.

Tampoc no poden acceptar que no hi hagi clàusula de revisió salarial, que ha