La SEPI acorda, un any després, un préstec de 38 milions al Grup Julià

des de la immobiliària a la ciutat ha estat de 4.506 euros/m2, amb una pujada d’un 0,1% respecte al 2020, i d’un 2,4% respecte al 2019, últim any prepandèmia. A Sant Martí i Horta-Guinardó, zones menys tensades, sí que hi han pujat els preus, entorn d’un 8%.

La firma destaca el gir de la demanda cap a l’àrea metropolitana per la recerca d’habitatges amb espais amplis i oberts a l’exterior, cosa que ha provocat pujades de preus al Vallès, especialment a Sant Cugat i Sabadell, d’un 2,5% i un 10% respectivament.

La demanda d’habitatge d’alt standing d’obra nova n’ha disparat els preus, assenyala l’informe, amb pujades d’un 13% l’any passat a les obres situades a la ciutat i d’un 12% a les de la rodalia. Aquí també ha pujat la presència d’estrangers: van comprar un 24% més de pisos nous que el 2020, liderats pels compradors dels Estats Units i alemanys. Els clients internacionals hi cerquen habitatges d’uns 150 m2 amb tres dormitoris i dos banys.

Però és al mercat del lloguer on és aclaparadora la presència d’estrangers, que concentren un 65% de les operacions de lloguer gestionades per Engel & Völkers. Els italians han estat els més actius a la capital, copant un 8,2% dels lloguers internacionals, i ha destacat l’augment dels nord-americans. A la perifèria, els llogaters més actius han estat francesos a la recerca de cases unifamiliars.

Joan Canela, director de l’oficina de Barcelona de la immobiliària, va destacar que s’ha disparat la competència per buscar un habitatge de lloguer, perquè la legislació de control de rendes ha reduït la seva cartera de pisos disponibles a la meitat. “Molts propietaris prefereixen llogar a estrangers, perquè els veuen més solvents i amb menys risc de morositat”, va reconèixer. ●

El consell gestor del Fons de Suport a la Solvència de les Empreses Estratègiques que gestiona la SEPI i el grup de transports i turístic Julià han acordat a la fi tots els termes per a l’aprovació d’un préstec a llarg termini de 38 milions. El consell gestor va donar el vistiplau a l’operació la setmana passada després de gairebé 14 mesos d’estudi, i ahir, amb tot acordat entre les parts, es va obrir i va tancar gairebé simultàniament el tràmit d’audiència –ja no hi ha res a discutir– per donar pas a la redacció dels contractes prèvia a l’aprovació definitiva, d’aquí una o dues setmanes.

Julià rebrà aquests 38 milions en forma d’un crèdit ordinari de 18 milions a tornar en sis anys i d’un préstec participatiu per 20 milions més a set anys. Aquesta vegada, s’ha acordat que la SEPI no entri en el consell de la companyia de la família Adell.

L’ajuda de la SEPI, tot i que ha trigat a concretar-se, és absolutament necessària per a Julià. El grup amb seu al l’Hospitalet de Llobregat, va facturar 200 milions el 2019, quan va obtenir un resultat brut d’explotació (ebitda) de 16,5 milions. La covid gairebé es va carregar l’empresa, que per culpa del confinament i les restriccions posteriors va reduir els seus ingressos a només 36 milions el 2020. Amb gairebé tots els treballadors en ERTO, el grup va aconseguir 35 milions en préstecs avalats per l’ICO i 14 milions més en préstecs pont de la banca. I va resistir.

Ara, amb l’activitat de transports que presta a empreses i escoles bastant recuperada i a falta del turisme massiu –la guerra d’Ucraïna no ajuda el sector–, Julià confia a remuntar el vol. La pandèmia i les duríssimes circumstàncies dels dos últims anys l’han portat a reduir estructures i ajustar fins a l’últim dels costos a la mínima expressió. Però el viatge continua amb el suport públic i també la confiança que el pla de viabilitat per tornar els ajuts és prou sòlid per no patir contratemps al llarg del camí.

Al marge del Grup Julià, diverses desenes de companyies –com ara Celsa o Abengoa– esperen la resolució dels seus expedients abans del pròxim 30 de juny. Aquesta data és quan venç el període dins del qual poden concedir-se aquests ajuts d’Estat a la UE en el context d’un marc extraordinari establert per lluitar contra les conseqüències econòmiques de la crisi de la covid. ●

L’operador turístic i de transports va veure caure els ingressos de 200 milions el 2019 a 36 milions el 2020