“Soc el custodi de la memòria vegetal del planeta”

Què hi ha entre vostè i les plantes? Amor. M’atreuen. Em sorprèn que no les vegeu. Sí que les veiem. No: veieu coses verdes. I vostè què veu?

Veig cada planta, distingeixo cada espècie: fascinants!

Des de quan?

Amb dos anys em vaig menjar un cactus.

Sona perillós.

Bah!, era d’una espècie sense pues.

Qui li va infondre la passió vegetal?

Un avi meu va ser jardiner. No el vaig conèixer. Però la meva família em parlava del seu hort.

Què tenia de particular?

Que durant la guerra, la família va sobreviure gràcies a l’hort. Em vaig criar allà.

Expliqui’m una estampa d’infantesa.

Esmorzava i sortia de casa, camps a través: no tornava fins al capvespre. Lliure!

I es va fer botànic.

Biòleg, i fa 28 anys vaig venir a l’Herbari de la Universitat d’Oxford, i aquí estic.

Què fa vostè allà?

Soc el comissari: em cuido dels seus arxius i mostres, i catalogo les plantes que ens van arribant.

Quantes plantes hi ha catalogades?

Tenim un milió d’espècimens de tot el món, dessecades i documentades. És un herbari dinàmic, ens continuen arribant plantes.

Per a què serveix un herbari?

És una memòria vegetal del planeta, i venen aquí estudiosos a consultar els nostres fons, i alumnes. Tenim també una biblioteca botànica espectacular.

Des de quan?

Aquest herbari es va fundar a finals del segle XVI, i aquí va estar Linneo, que va inventar la taxonomia llatina de les espècies. I aquí hi ha part del llegat de Darwin.

Plantes que ell va collir?

A Sud-amèrica, espècimens rars, sí.

Assenyali-me’n un.

Recollit el 1848 tenim l’únic espècimen de

Vicia dannesiena, una espècie extingida.

Un altre.

Una espècie d’arbre de cacau, recollida el 1708 a l’illa Santa Elena, també extingida.

Quina és la seva planta favorita?

LV