La Vanguardia (Català-1ª edició)
Parlant d’autocràcies
La democràcia de què gaudim a Occident no té bona premsa. Especialistes de tots els camps, des dels més prestigiosos fins als tertulians de pes, coincideixen a parlar de la crisi del sistema o del final de l’Estat de benestar. Tots coincideixen que tard o d’hora les autocràcies s’acabaran imposant i que l’auge dels partits antiestablishment acabaran soscavant la vella democràcia per donar pas a una forma de govern més pròxima a les dictadures tradicionals. En aquests dos llargs anys de pandèmia, hem vist i sentit tota mena de comentaris en què es lloava el funcionament impecable dels governs més rígids i autocràtics, especialment asiàtics, davant el caos d’Occident.
La Xina n’ha estat el paradigma. La covid havia nascut al seu si, però el nombre de casos i de morts era molt inferior al de la resta del món. A l’hemeroteca podríem trobar articles en defensa de l’ordre xinès, que permetia controlar la població per evitar la propagació de la malaltia, en contraposició amb la debilitat de les democràcies europees, en què la llibertat de moviments estava garantida i no es podia delimitar bé la pandèmia.
Doncs bé, avui, mentre a Espanya s’està a punt d’eliminar les mascaretes en espais interiors, decisió que ja han pres altres països europeus, a la Xina encara es viu la tragèdia de la covid amb els 26 milions d’habitants de la seva capital econòmica, Xangai, en total confinament. La població no pot sortir de casa i tenen problemes per rebre aliments i serveis bàsics. El Govern s’ha encarregat de proporcionar un mínim equip d’emergència per evitar la temptació de trencar l’aïllament.
No podem alegrar-nos del mal aliè, però sí que podem criticar el funcionament del sistema xinès: les autoritats separen els nens amb covid de les seves famílies si aquestes no han contret la malaltia. Així, diàriament milers de menors són enviats a centres de salut on se’ls sotmet a un aïllament total. Una decisió que ha motivat protestes internacionals i que ens porta a la conclusió que les nostres velles democràcies tenen molts defectes però encara ens permeten una llibertat individual que val la pena lloar i, sobretot, preservar.