La Vanguardia (Català-1ª edició)
La revolució arriba en holograma
Jean-Luc Mélenchon, candidat de l’esquerra radical francesa, fa servir la tecnologia per mobilitzar els votants
Al’esquerra francesa No hi ha un tribú com Jean-Luc Mélenchon. Pot ser brutal i poètic, populista i filòsof. Sempre amb passió i un histrionisme calculat. Aquest diputat de 70 anys, nascut a Tànger i d’ascendència espanyola, ha fet servir la tecnologia hologràfica per mobilitzar el vot, amb un míting simultani en dotze ciutats. És la tercera vegada consecutiva que aspira a l’Elisi.
El Mélenchon real, fidel a una indumentària estàndard –americana, texans i corbata granada–, és a Lilla, a l’extrem nord del país. Però el seu holograma apareix en onze escenaris més repartits per la geografia francesa, des de Vannes, a Bretanya, fins a Niça, a la costa mediterrània; des de Metz, a la Lorena, fins a Pau, als Pirineus Atlàntics. La Vanguardia ha triat Trappes, a uns 25 quilòmetres al sud-oest de París. Unes mil persones han anat al teatre La Merise per participar en el multimíting. Són 20.000 a tot França, segons l’organització.
L’holograma dona un halo màgic, gairebé místic. Mélenchon sorgeix de sobte, envoltat al principi en un cilindre de llum, enmig d’aplaudiments, com un sant o una marededéu. En una altra època es parlaria de miracle. L’efecte és prodigiós.
A les dotze ciutats s’hi ha col·locat el mateix púlpit. Quan Mélenchon s’hi recolza o consulta algun paper, la seva versió virtual en tres dimensions ho reprodueix a la perfecció. “Em sembla formidable, tens la sensació que és aquí de debò”, comenta un assistent, i afegeix, entusiasta: “Només Mélenchon s’atreveix a fer servur aquest avenç tecnològic”.
L’elecció de Trappes no és casual. Aquesta ciutat de 32.000 habitants té una forta tradició obrera i d’esquerres en un departament, Yvelines (amb capital a Versalles), molt burgès i de dretes. La companyia nacional de ferrocarrils hi tenia grans instal·lacions per al manteniment de les locomotores i els vagons. Va ser un feu comunista. El seu alcalde actual, Ali Rabeh, d’origen marroquí, fa costat a Mélenchon. Trappes, amb alta densitat d’immigració, ha estat notícia els últims anys com a focus d’islamisme i punt de partida de gihadistes cap a Síria i l’Iraq per afegirse a l’Estat Islàmic.
Trappes podria encarnar aquell islamoesquerranisme que es retreu a Mélenchon i a l’esquerra radical francesa, la seva pretesa connivència política –també per interès clientelista– amb el radicalisme musulmà. “És una caricatura, fantasmes”, replica un dels organitzadors del míting.
La demostració de força de Mélenchon amb el seu xou hologràfic té per objectiu intentar superar la ultradretana Marine Le Pen, diumenge que ve, i colar-se en la segona volta de les presidencials, el 24 d’abril. Els sondejos indiquen que el líder França Insubmisa (LFI) –i candidat de la plataforma Unió Popular– podria fer saltar la sorpresa. El 2017 ja va estar a punt d’aconseguir-ho. Va obtenir un 19,6% de vots.
A l’inici del discurs, Mélenchon parla d’una “vibració indescriptible”. “Sento que la gran roda de la història i dels seus engranatges passa per nosaltres”. Dedicarà llargs minuts a arremetre contra Le Pen, amb qui competeix pel vot de les classes populars.
Durant més d’una hora, Mélenchon desgrana el seu ambiciós projecte, de caire revolucionari, ja que pretén canviar de règim. Proposa una assemblea constituent que elabori una nova carta magna que substitueixi l’actual, del 1958, impulsada per De Gaulle. Seria el naixement de la VI República. Per “trencar amb la monarquia presidencial” d’avui planteja instaurar el referèndum revocatori, amb l’objectiu de fer fora del poder un president que no compleixi les promeses.
Entre les seves principals iniciatives hi ha la jubilació als 60 anys, la pujada del salari mínim a 1.400 euros nets mensuals i l’abandonament de l’energia nuclear. Mélenchon vol sortir de l’OTAN i una política no-alineada, decididament pacifista. Condemna “la guerra abjecta” a Ucraïna i les atrocitats russes, malgrat que compara els danys del conflicte amb “la devastació lligada a la política dels liberals”. Segons ell no hi ha alternativa a la “desglobalització” i al canvi total del model econòmic i social.
La intervenció del candidat, que amb prou feines consulta papers, adquireix un to filosòfic quan critica “el temps curt” que imposa el capitalisme neoliberal i parla de “recuperar la propietat col·lectiva del temps llarg”. Convida a reflexionar sobre l’efecte nociu i l’enorme cost sanitari i econòmic de l’excés de soroll i de llum nocturna, de la mala alimentació, de no respectar si és de dia o de nit a la feina, d’haver suprimit el descans dominical. “Un altre món és possible”, diu la seva consigna de campanya. Dona xifres per finançar la seva revolució, però cal tenir molta fe per creure que els números quadren.
“Si arriba a la segona volta, donarà una mica d’obertura d’esperit a França, una visió acollidora cap als valors de la democràcia social”, opina en Florent, un treballador de 44 anys. “És important per a la imatge internacional del país que els dos candidats d’extrema esquerra quedin eliminats”, diu l’Alain, un director d’escola retirat. “França recuperarà l’orgull com a far de la humanitat en la lluita social”, afegeix la seva dona, la Josette.
“Estic totalment d’acord amb Mélenchon pel que fa a repartir la riquesa, bloquejar els preus, anar cap a la VI República i reparar la societat perquè els pobres no siguin tan pobres i reduir la bretxa amb els rics –afirma en Gilles, cantant professional, de 68 anys–. Podria guanyar perquè té una capacitat de convicció extraordinària i és l’únic amb un programa”.
En la seva missa laica de ritu hologràfic, Mélenchon sens dubte va convèncer els feligresos, però necessita molt més suport per arribar a l’Elisi. ●
El líder de França Insubmisa vol una VI República i revocar un president que incompleixi promeses
El candidat filosofa sobre el temps, la llum i el descans dominical en un míting virtual en dotze ciutats
TONI BATLLORI