La Vanguardia (Català-1ª edició)
JxCat i el cirurgià plàstic
gànic de JxCat a través de la secretària general a què ara renuncia, liderar la formació sense que semblés que intentava posar ordre en una olla de grills amb una batuta que serveix per dirigir gent que han passat pel conservatori de la política però no al cri, cri, cri que es va afegir al projecte.
El bye bye de Jordi Sánchez, sigui quin sigui el paper secundari –encara que es revesteixi d’oripells– que decideixi i decideixin reservar-li, coincideix amb el final del seu valor d’ús. La transversalitat i la unitat –que ell representava després d’haver presidit l’Assemblea Nacional Catalana quan aquesta entitat encara era un actor polític rellevant i no havia apostat per la marginalitat– ja no cotitzen al mercat indepe per falta de credibilitat. Això ara va, ja sense camuflaments, del que ha anat sempre: partit, partit i partit. I per a aquesta batalla a JxCat s’ha arribat a la conclusió que els anirà més bé amb un altre comandant. Sànchez, que és llest, s’ha apartat de la via quan a la llunyania s’intuïa el xiulet d’un tren de dos vagons –Turull i Borràs– que li hagués passat per sobre.
La decisió de Jordi Sànchez enclou una altra paradoxa. I és que tiris, troians i altres famílies del partit no el podran continuar fent servir com a excusa, que és l’afició que han practicat amb desmesura totes les faccions i personalismes que poblen la formació. Per exemple, el tàndem Borràs-Turull, que tenia sentit abans del cop de porta de Sànchez perquè a tots dos els movia la voluntat d’arrencar-lo de la cadira, ha deixat de tenirlo. Tan bé que els aniria que Puigdemont continués, almenys per un temps, com a president del partit i decidís a qui regala els galons! Potser acaba passant, tanta gent hi ha desitjant-ho en aquest moment.
El congrés de JxCat servirà, això segur, perquè hagin d’imprimir-se noves targetes de visita per ajustar els noms als càrrecs que s’hi reparteixin. Però que
Això ara va, ja sense camuflaments, del que ha anat sempre: partit, partit i partit
ningú no esperi una catarsi miraculosa que ordeni a gent tan dispar en un projecte polític que de la nit al dia passi a ser coherent a llarg termini. Aquest moment només arribarà quan es trenquin alguns carnets i s’acabin les tuteles del passat que no passa. Perdre greix per guanyar múscul, volum i també pes. I per a això ja no fa falta més cirurgia estètica, sinó tornar a agradar-te pel que vas ser i acabaràs sent: un convergent de roda el món i torna al Born. Però no encara al congrés del juny.