Com el sucre a l’aigua

Luciano De Crescenzo va ser un filòsof napolità, que es va atrevir a escriure una Historia de la filosofía griega, a finals del segle passat, per a estudiants intimidats pel llenguatge dels manuals d’aquesta disciplina. A la introducció proclamava que “la filosofia és una pràctica del viure humà, útil per afrontar els petits problemes de cada dia i l’estudi de la qual, desgraciadament, no ha estat declarat obligatori com el servei militar”. I hi afegia una idea premonitòria: “Em temo que, considerant-la una assignatura superada en el temps, es vol substituir per les ciències humanes i socials, avui més de moda. És una mica com si es volgués abolir l’estudi de l’aritmètica perquè els xarcuters fan els comptes amb un ordinador”.

Això és el que desgraciadament passarà en aquest país, per més que la ministra d’Educació, Pilar Ale

Diluir la filosofia en una assignatura de valors cívics és reduir-la al no-res

gría, digués en un tuit: “Els seus continguts seran obligatoris en l’assignatura de valors ètics i cívics de l’ESO. A més, les comunitats poden completar aquesta oferta en la seva part del currículum”. No sé quina mania els ha agafat als ministres de torn, com intuïa De Crescenzo, de voler diluir la filosofia en assignatures amb noms rutilants. Però el nom no fa la cosa: “Quan hi va haver còlera a Nàpols, se’n va donar la culpa als musclos, tanmateix per televisió van anomenar els musclos mitílids i llavors va passar que tots els italians, que no sabien què eren els mitílids, van continuar impertèrrits menjant musclos”.

No es tracta tan sols que les noves generacions puguin saber quatre coses sobre les diferències entre Plató i Aristòtil, sinó que sobretot aprenguin a reflexionar i adquireixin un sentit crític. Però una hora a la setmana d’una matèria sobre valors cívics difícilment permetrà saber qui eren els Set Savis de Grècia. Que, per cert, eren vint-i-dos. Un d’ells, Quiló d’Esparta, va escriure al temple d’Apol·lo a Delfos: “Coneixte a tu mateix”. Un consell que els aniria molt bé als estudiants. I als polítics. Ho ha dit amb altres paraules Josep Montserrat, degà de Filosofia de la UB: “Limitar el coneixement de la filosofia és privar els futurs ciutadans d’una cosa tan bàsica com la necessitat de pensar per si mateixos”. ●