Sancions encara insuficients

Ho ha reconegut el president del Consell Europeu, Charles Michel: “Tard o d’hora caldrà adoptar mesures per reduir o tallar les importacions de petroli, i fins i tot de gas natural, de Rússia”. L’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Josep Borrell, ha estat molt més clar afirmant que Brussel·les ha enviat a Ucraïna per comprar armes uns mil milions d’euros del Fons Europeu en Suport de la Pau, però, alhora, ha comprat energia a Moscou per valor de 35.000 milions d’euros. Aquestes declaracions, assumides també per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es produeixen quan s’adopten noves sancions a Rússia, la més important de les quals és la suspensió de les compres de carbó. Però això suposa reduir els ingressos de Moscou en 4.000 milions d’euros, una xifra que és totalment insuficient perquè pugui suposar un canvi d’actitud de Vladímir Putin.

Fins ara les sancions que la UE i els Estats Units han aplicat contra Rússia no han produït encara un impacte visible per suavitzar l’ofensiva de Rússia contra Ucraïna. Probablement en tindran a llarg termini. Però la crueltat d’aquesta guerra, com s’ha demostrat fa uns dies amb la mortífera destrucció de la localitat ucraïnesa de Butxa, exigeix mesures contundents i immediates per asfixiar definitivament la capacitat econòmica de Rússia de finançar la seva activitat militar. I això, com apunten cada vegada més líders europeus, només es pot fer si se li tallen els ingressos per la venda dels combustibles fòssils. Això se sap des del principi, però no s’ha fet perquè suposa condemnar a la recessió Alemanya, el primer client del gas natural rus, i amb això el conjunt de l’economia europea, amb el sacrifici que comportaria per a la majoria de la població. Aquest és el gran i difícil dilema a què ens enfrontem. Però el que pot passar és que si s’allarga la guerra de Putin a Ucraïna, com sembla el més probable tenint en compte la relativa debilitat de les sancions adoptades fins ara, la temuda recessió acabarà arribant igualment. Per tant, caldria prendre decisions dràstiques per forçar Putin a una negociació seriosa que permeti un alto el foc i estableixi les bases per a una pau duradora.

La determinació d’Alemanya, segons va afirmar també ahir el canceller alemany, Olaf Scholz, és intentar alliberarse de la dependència energètica de Rússia amb la ràpida construcció de terminals portuàries de gas liquat, per poder disposar d’altres proveïdors alternatius, i amb un impuls més intens de les energies renovables. Però això suposa temps, un temps que Ucraïna no té. ●

Mentre la UE compri gas i petroli a Rússia estarà finançant la guerra d’Ucraïna