Freud i el desig de maternitat

Sigmund Freud, que en pau descansi, creia que l’atàvic rebuig del femení que es trobava en totes i cadascuna de les societats era una cosa inherent a la naturalesa pròpia dels sexes. Elles estaven abocades a envejar el penis de l’home i ells no es podrien convèncer mai que una actitud passiva cap a altres homes no és sinònim de feminitat i castració. El desig de masculinitat era per al pare de la psicoanàlisi quelcom universal, sovint retingut en l’inconscient, per això aflorava com un influx pertorbador.

Si s’haguessin complert les seves vuitcentistes conclusions, els drets de les dones seguirien avui als llimbs i la política no hauria pogut contrarestar cap de les injustícies que suposa la distribució de rols socials.

Un segle i mig després, l’actual societat líquida, postmoderna i postestructuralista exerceix sense rubor la voluntat del déu Freud –deu ser cosa de l’inconscient– quan disfressa d’economia i mercat el persistent rebuig del femení. El que s’amaga, per exemple, darrere de l’explotació sexual i reproductiva. El Tribunal Suprem acaba de sentenciar que els contractes de maternitat subrogada –el lloguer de ventres que ara es vol presentar com una nova forma de família en un món canviant– vulneren els drets fonamentals de la dona gestant i de la criatura gestada. El camí per a aquest desig de maternitat o paternitat, infereix, és a Espanya l’adopció.

I si aquest tipus de sentència resulta inacceptable per a les persones implicades és perquè el rebuig del femení que practicaven les nostres mares, quan s’asseguraven que els nostres germans no rentessin els plats o fessin els llits, és el mateix que hi ha al darrere de les dones i homes que avui confonen desig amb dret a la maternitat i la paternitat.

Aquestes persones són igual de víctimes d’aquesta societat consumista que els diu que tot és susceptible de compravenda –arribant a creure’s que aquelles que presten el seu cos per a la gestació o el sexe ho fan per gust– com ho són les ucraïneses que, com explicava Joaquín Luna al principi de la guerra, van abandonar els seus nadons a la maternitat de Kíiv. Possiblement els contractes que van firmar les obligaven a fer-ho. ●