Lletres polítiques

El poder de les paraules en política és determinant. La seva capacitat d’evocar, interpretar i donar sentit és decisiva. Però en comunicació política cada vegada més s’empren les lletres –siguin inicials o acrònims– com a part d’un símbol polític de gran potencial, que serveix per identificar un projecte polític, un lideratge o tot un país.

Ho estem veient en el context actual de la guerra entre Ucraïna i Rússia, on la Z ha protagonitzat part del combat polític i comunicatiu. Encara que no és a l’alfabet rus, el Kremlin assenyalava que la Z pintada de color blanc, que apareixia en parets, camions militars, etcètera, com a senyal de suport al Govern de Putin, vol dir Za pobedu (per la victòria). I el ministre d’Afers Exteriors ucraïnès feia una crida a tots els estats per criminalitzar i prohibir l’ús d’aquest símbol a escala internacional, perquè representa el suport a l’agressió russa contra el seu país.

Una sola lletra, carregada de significat diferent, que esdevé símbol po

Quan no n’hi ha prou amb les paraules, les lletres esdeven el discurs i la marca

lític, en drecera cognitiva per mostrar suport a una causa, ajudant ràpidament a interpretar-la. L’ús de sigles, inicials i/o d’una sola lletra, com a focus d’atenció, contribueix a emfatitzar i potenciar un missatge, una idea, que es pot declinar i adaptar a múltiples formats i propostes. Al llarg de la història, hem vist nombrosos exemples que han perdurat en la nostra memòria visual. Des de la A d’anarquisme, adoptada com un símbol de l’Alliance Ouvrière Anarchiste (AOA), fundada el 1956 a Brussel·les; passant per la D de Democrats, símbol i logo del Partit Demòcrata dels Estats Units; la O d’Obama, amb els colors de la bandera nord-americana, creada per la companyia Sender LLC de Chicago; la H de Hillary Clinton, en la campanya electoral del 2016; la M de Michelle Bachelet protagonista en la campanya presidencial xilena del 2013; la Z de Zapatero el 2007, o la famosa i popularitzada V de victòria, signe que es va fer famós durant la Segona Guerra Mundial i que associem especialment a Winston Churchill i Charles de Gaulle, màxims propagandistes d’aquest símbol.

Quan amb les paraules no n’hi ha prou, no arriben o, senzillament, no existeixen, les lletres es converteixen en el discurs, en la marca i en el projecte. La comunicació reduïda a una lletra. Simplicitat total. Eficàcia màxima. ●