Els vídeos curts es converteixen en material addictiu per al cervell

Un estudi neurològic conclou que estimulen l’alliberament de dopamina

que la xarxa ho va prohibir, en què estudiants de secundària publicaven vídeos en què robaven o vandalitzaven objectes del seu institut.

Segons les revelacions del Post, Targeted Victory va contractar “dotzenes d’empreses de relacions públiques en tots els Estats Units per ajudar a influir en l’opinió pública contra TikTok”. La campanya es basava en la publicació d’articles d’opinió i cartes al director en mitjans de comunicació de diversos estats sobre suposades e d usu s

Mentre que Facebook és la xarxa més gran del món, amb 2.910 milions d’usuaris, Instagram arriba als 2.000 milions. TikTok té ara 1.000 milions de seguidors mensuals actius.

e se!es

Facebook i Instagram són xarxes amb una presència masculina més important. Els homes representen un 56% i un 51,6%, respectivament. A TikTok, en canvi, hi predominen les dones, amb un 57%.

" ed

És la clau dels moviments estratègics de les companyies. Qui tingui assegurada la presència dels joves encara millor el futur. A Facebook, el grup d’edat majoritari és el de 25 a 35 anys, amb un 31,6%. A Instagram, és el mateix grup amb una xifra semblant: 31,2%. En contrast, el principal grup d’edat a TikTok és el de 18 a 24 anys, amb un 43%. Si baixem, de 10 a 19 anys, té un 25%.

" #$d % e c & $c & ' Totes les xarxes socials miren a l’Índia. Facebook té 350 milions d’usuaris; Instagram, 230 milions i TikTok, 200 milions d’usuaris. La Xina és un mercat potencialment més gran, però el govern regula les plataformes i les prohibeix. En aquest país, TikTok es diu Douyin i, tot i que totes dues tenen pràcticament la mateixa interfície d’usuari, no n’hi ha cap que tingui accés al contingut de l’altra.

" dd cc (

El temps mitjà que passen els usuaris en una xarxa social és un dels objectius principals de les xarxes socials, que obtenen els seus beneficis principalment de la publicitat. La més addictiva és TikTok, amb un temps mitjà de cada usuari de 52 minuts al dia a l’app. La segueix a distància Facebook, que arriba als 34 minuts, mentre que Instagram es queda en 30 minuts de mitjana.

pràctiques negatives de la xarxa de vídeos curts amb pressió sobre periodistes i polítics per provar de difondre aquelles històries.

Els motius de la preocupació de Facebook amb TikTok es basen en la seva popularitat entre els més joves. A començaments del febrer, Meta va anunciar que la xarxa social havia perdut usuaris per primera vegada en els seus 18 anys d’història. Zuckerberg va dir: “La gent té moltes opcions sobre com vol passar el temps, i aplicacions com

TikTok estan creixent molt ràpidament”. El 2020 va qualificar la xarxa xinesa com l’“aplicació de més ràpid creixement”.

En un informe intern que va filtrar l’any passat l’extreballadora Frances Haugen, Facebook va concloure que els adolescents passaven “de dues a tres vegades més temps” a TikTok que a Instagram, i que la popularitat de Facebook entre els joves havia caigut en picat.

Meta ha mirat de frenar l’hemorràgia d’usuaris que pateix entre els més joves amb el llançament d’una xarxa de vídeos curts molt semblant a TikTok anomenada Reels, a què es pot accedir des de l’app d’Instagram i des de Facebook. De moment, sense èxit, perquè la plataforma xinesa manté el seu creixement disparat, mentre que Meta s’estanca.

Les pràctiques de Facebook per intentar influir en l’opinió pública i política en contra dels rivals venen de lluny. Fa 11 anys es va descobrir que la xarxa social havia contractat una gran companyia de relacions públiques per intentar col·locar arti

La companyia de Zuckerberg acumula casos de pràctiques per soscavar crítics i competidors

cles alarmistes sobre les polítiques de privacitat de Google, un aspecte en què la xarxa social no és precisament un exemple a seguir.

La privacitat ha enfrontat Facebook amb Apple des que aquesta va donar l’any passat la potestat als usuaris d’iPhone de decidir si permeten que les apps els rastregin l’activitat a internet amb finalitats publicitàries. Això ataca directament el model negoci de Facebook, basat en les dades. La reacció va incloure anuncis en premsa en què la xarxa social va assegurar que el canvi tindria “efectes devastadors” a les petites empreses, que va afirmar protegir.

El 2018, The New York Times va revelar que uns dies abans que Sheryl Sandberg, directora d’operacions de Facebook, declarés davant el Congrés, una altra empresa contractada per la xarxa social, Definers, va distribuir entre periodistes documents sobre els 15 parlamentaris que la interrogarien. La mateixa empresa va difondre informacions que presentaven al filantrop George Soros com una cara oculta darrere dels activistes que protestaven contra Facebook. Zuckerberg va respondre com si no en fos el responsable i va assegurar que quan se’n va assabentar, va decidir tallar l’encàrrec a Definers. Una altra més en què es presenta com a innocent. ●

Res no enganxa més a les xarxes socials que TikTok. Els seus usuaris són els que s’hi connecten més temps al llarg del dia, 52 minuts, i són els que accedeixen a l’aplicació més vegades, entre 38 i 55 vegades. Es tracta d’un comportament que s’ha atribuït principalment al seu algoritme, que detecta de manera molt precisa els continguts que li agraden a cada usuari i se’ls hi dona tot fet. Quan ja ha vist un vídeo de 15 segons, ja té noves recomanacions.

Hi ha pocs estudis científics encara sobre el fenomen TikTok, però neuròlegs investigadors de la Universitat de Zhejiang (la Xina) s’han aproximat ja amb un primer treball publicat l’agost del 2021 sobre com actua aquesta xarxa social al cervell dels seus usuaris per aconseguir una elevada addicció entre els seus usuaris.

En una enquesta feta a 208 persones d’edats entre 17 i 31 anys, hi van trobar 153 usuaris de TikTok, que són en els que es va basar l’estudi. La majoria (67%) feia servir TikTok menys d’una hora al dia; un 30%, entre una i dues hores al dia. Una petita part (3%) va fer servir l’aplicació més de dues hores al dia.

La conclusió d’aquest estudi, que s’ha basat en neuroimatge de les àrees cerebrals, és que l’algoritme de recomanació de TikTok “és capaç de descobrir continguts que regulen l’activitat d’un conjunt de subregions de la xarxa neuronal per defecte i de l’àrea tegmental ventral –on s’hi allibera dopamina– per reforçar el comportament de veure vídeos”.

En resum, l’algoritme de recomanació de vídeos de TikTok és un perfeccionat estimulador de producció de dopamina, un neurotransmissor que s’allibera al cervell quan espera alguna recompensa, que poden ser moltes coses, inclòs un vídeo curt de 15 segons.

En aquests moments hi ha diversos estudis en marxa sobre aquest fenomen addictiu. Fins i tot la mateixa companyia és conscient que una part dels seus usuaris hi està massa enganxada i que cal posar-hi remei.

TikTok ha explicat que ha fet uns quants canvis destinats a reduir l’ús intensiu de la seva aplicació que fan alguns joves. Entre les mesures, la xarxa de vídeos curts impedeix que els usuaris d’entre 13 i 15 anys rebin notificacions després de les nou de la nit.

Entre les possibilitats per recuperar l’atenció als joves, hi cap la possibilitat de fer servir la mateixa tecnologia, amb la gestió de temps de pantalla que té el mateix TikTok. També hi ha controls parentals, que es poden fer servir tant al sistema operatiu iOS (AppleiPhone) com a Android, de manera que es fixen els límits temporals d’ús de determinades aplicacions.

L’any passat, The Wall Street Journal va fer una investigació per provar d’esbrinar com sap TikTok el que impulsa els seus usuaris a veure determinats vídeos. Per provar d’entendre com actua l’algoritme de recomanacions, el diari va crear més de 100 comptes automatitzats – bots–, que “van veure”

Un 3% dels usuaris de l’aplicació la feien servir més de dues hores al dia, i un 30%, d’una a dues hores

centenars de milers de vídeos a l’aplicació.

Segons el rotatiu, “l’experiència de TikTok comença de la mateixa manera per a tothom, amb una varietat de vídeos, molts amb milions de visites”. L’aplicació “pren nota dels senyals subtils, com el temps que s’està en un vídeo, per centrar-se en allò que els usuaris realment volen veure”. Amb el temps, les opcions van ser “menys convencionals, menys examinades pels moderadors i, de vegades, més pertorbadores”. ●

Ja hi ha data. Després de setmanes d’especular quan decauria l’obligació de portar mascaretes als espais interiors després de l’anunci que va fer fa un mes el president del Govern, Pedro Sánchez, ahir es va revelar durant el Consell Interterritorial. Serà el 20 d’abril, un dia després que ho aprovi el Consell de Ministres.

Al final, serà després de Setmana Santa, tot i que el Govern preferia que hagués estat abans, segons fonts de l’Interterritorial. Però els tècnics de la Ponència d’Alertes demanaven anar una mica més a poc a poc i, sobretot, deixar passar aquests dies de festa, temps de molta mobilitat i un contacte social més gran. A més, van demanar almenys una setmana més per comprovar l’evolució de la pandèmia amb el nou sistema de vigilància, que va començar el 28 de març.

El 20 d’abril, per tant, s’acaba l’obligació de portar la mascareta a l’interior, excepte a determinats “espais vulnerables”, com ara els transports públics (el reial decret definirà més aquest punt), els centres sanitaris assistencials (la portaran els treballadors, les visites i les persones ingressades, als espais comuns) i els centres sociosanitaris, com les residències de gent gran (treballadors i visites).

A la resta d’espais interiors, no hi haurà cap obligació de portar-la. Però es recomana a la població vulnerable (majors de 60, immunodeprimits i embarassades), així com a professors amb algun factor de vulnerabilitat. També, a totes les persones que estiguin infectades o tinguin símptomes d’alguna mena de virus respiratori.

I a la feina? No serà obligatòria per decret, tot i que a les empreses privades els serveis de prevenció poden obligar el seu ús per entendre que hi ha factors de risc. El mateix passa amb altres espais, com ara els centres comercials.

On segur que desapareixeran les mascaretes serà a les escoles, tal com va indicar la ministra Carolina Darias, el gran cavall de batalla de Catalunya, que volia treure-la fa setmanes (com a Madrid, a tots els llocs) i que havia amenaçat de fer-ho de manera unànime.

La proposta de Darias va rebre el suport de tots els assistents (el conseller Josep Maria Argimon no hi va assistir), tret d’Astúries, que es va abstenir. La ministra va justificar la retirada de l’obligació de portar mascareta en què els indicadors de l’evolució de la pandèmia continuen estables i, alguns, baixen. A això s’hi suma que hi ha 39 milions de ciutadans amb la pauta completa, 24 milions amb una dosi de reforç i 1,5 milions de nens d’entre 5 i 12 anys amb la pauta completa.

Darias va recordar que el nou sistema de vigilància se centra en exclusiva a protegir la pobla

Sanitat recomana a la població vulnerable, infectats i gent amb símptomes que facin servir la mascareta

ció més vulnerable. En majors de 60 anys, la incidència a 14 dies es troba en aquest moment en 426 casos per 100.000 habitants, i els casos greus continuen estables o baixant. La Societat Espanyola d’Epidemiologia creu prematur retirar les mascaretes perquè la pandèmia continua i el nou sistema de vigilància acaba de començar. Segons la seva opinió, seria convenient que, en determinades situacions, es mantingués l’ús als interiors, i també altres mesures que tendeixen a oblidar-se, com ara la ventilació o evitar aglomeracions a espais tancats, fonamentat en la necessitat de protegir les persones vulnerables. Darias diu que si la situació canviés es tornaria a imposar-ne l’ús. ●