La Vanguardia (Català-1ª edició)
Gran i variada festa esportiva als cims
Diumenge 7 d’octubre del 1917. Va ser un alleujament que la previsió anunciés un dia gloriós de tardor, ja que havia estat convocada una gran festa esportiva. S’havien de celebrar diverses competicions de molt variades característiques entre les onze del matí i les cinc de la tarda.
Milers d’espectadors s’havien col·locat amb prou antelació als cims del Tibidabo, Vallvidrera i Sant Pere Màrtir. Al Tibidabo amb prou feines s’hi podia circular, a causa de la comoditat que brindava l’accés.
Poc després de les 11 hores va tenir efecte la primera prova: una cursa camp a través de 15 quilòmetres en què van competir 15 atletes. Havia estat convocada per la Reial Federació Atlètica Catalana. La sortida i l’entrada estaven establertes a l’accés al parc d’atraccions del cim del Tibidabo, cosa que justificava la nombrosa doble filera de públic que, enardit, animava els atletes. Va guanyar clarament Teodoro Pons. Li va ser lliurada la copa donada per la Reial Societat Colombòfila.
A les 12 hores, espectacular alliberament de coloms missatgers. Un miler d’ocells van sortir rabents de les 36 cistelles en què els havien trans
Atletisme, alliberament de coloms i exhibició d’aeroplans a Collserola
portat i en què estaven tancats, i van poblar de sobte el cel.
Aquestes societats organitzadores van oferir un banquet als periodistes i fotògrafs que s’havien desplaçat per informar sobre la jornada.
A les cinc de la tarda i a la pista de l’aeròdrom de La Volateria van tenir lloc tant l’enlairament com l’aterratge dels avions inscrits al raid, que consistia a sobrevolar uns punts concrets del Tibidabo i Vallvidrera; malgrat les expectatives, al final només van ser tres. Era la prova més emocionant de la jornada. Els aparells havien estat construïts per l’empresa local Pujol, Comabella i Cia.
Hi havia milers d’espectadors apostats dalt dels pendents emmarcats entre Sant Pere Màrtir i el Tibidabo. No eren pocs els que anaven equipats amb prismàtics per gaudir d’una proximitat que els feia molt més apassionant l’exhibició aèria. Les condicions d’aquella tarda afavorien una visió impecable que va permetre seguir amb detall l’evolució dels aeroplans.
La classificació, segons el jurat, va quedar establerta per aquest ordre: Salvador Hedilla, Domingo Rosillo i Francisco Coterillo. ●