El TSJC resol que les proves de les PAU del 2021 no s’havien de donar només en català

El tribunal diu que l’alumne no ha d’exposar la seva opció lingüística en públic

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que la manera com la Generalitat va organitzar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) el juny del 2021, amb les instruccions que va donar als vocals dels tribunals – el repartiment dels exàmens en català i el canvi a castellà o aranès si algun alumne ho demanava–, va vulnerar els drets lingüístics dels estudiants. La Generalitat, que va negar aquesta vulneració, va justificar el procediment per eficiència organitzativa.

A la interlocutòria, dictada per la Sala Cinquena del Tribunal, s’estima que ha de prevaler “el dret dels ciutadans a a fer servir la llengua de la seva elecció i a relacionar-se amb els poders públics i l’administració amb la impisició de la seva opció, i no a la inversa”. Així mateix, els alumnes no estan obligats a expressar en públic la seva opció lingüística en unes proves com aquestes.

Per això, el TSJC, en contra de l’opinió de la Fiscalia, que al·legava que el castellà no quedava exclòs i que, en tot cas, la qüestió era “de caràcter ordinari i sense abast constitucional”, anul·la el paràgraf tercer de l’apartat 1.2.2. de les instruccions del funcionament dels tribunals de les PAU. La sentència procedeix d’una denúncia feta per l’Assemblea per a una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) contra les instruccions del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) del juny del 2021. La demanda va originar unes mesures cautelars que es van aplicar.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que es va presentar en suport al CIC, va al·legar que no tenia caràcter pejoratiu exercitar el dret d’opció lingüística en públic, en un context de pluralisme polític i lingüístic. L’Alt Tribunal respon que aquesta consideració “és indiferent, ja que el punt de vista ha de ser sempre el de l’alumne, els seus drets i decidir si exposa o no la seva opció en un context com és el de fer un exercici que condiciona el seu futur acadèmic, professional i vital”.

L’AEB, que es veu legitimada en aquesta sentència com a part actora representant dels interessos col·lectius dels estudiants, s’ha personat també com a “persona afectada” al procés d’un 25% de castellà al sistema educatiu per forçar l’execució de la sentència.

D’altra banda, la Conselleria d’Universitats triplicarà el pressupost anual dedicat a l’aprenentatge de les terceres llengües dels universitaris, amb una quantia d’ajuts que passarà de 330.000 euros a 900.000 euros. L’objectiu és garantir l’equitat a causa que la desigualtat social també es reflecteix en el coneixement d’idiomes. Segons les dades del departament, un 20% dels estudiants que fan les PAU no supera la prova d’anglès, i una part important no arriba a un 8, que equival al B2, el nivell que havien consensuat les universitats que havia d’assolir qualsevol estudiant per obtenir el títol de grau, exigència que van haver de fer enrere per falta de compliment general. ●

L’edició d’aquest any del QS World University Rankings demostra quines universitats espanyoles han millorat l’últim any. En conjunt, 158 dels 405 programes avaluats a Espanya han mantingut la mateixa posició respecte al 2021, 113 han pujat, 31 són noves entrades i 103 han baixat.

D’aquesta manera, les universitats espanyoles obtenen els millors resultats en els àmbits de les ciències socials i de la gestió, com Negocis i Direcció d’Empreses, Turisme i Lleure, i Biblioteconomia i Gestió de la Informació.

La Universitat de Barcelona (UB) és la universitat espanyola amb més bons resultats, amb 41 disciplines i quatre cursos entre els 50 millors del món: Biblioteconomia i Gestió de la Informació (posició 41 a escala mundial), Filosofia (43), Arqueologia (46) i Anatomia i Fisiologia.

Per àmbits concrets, la universitat més ben classificada d’Espanya és l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar per a la Gestió de l’Hostaleria i el Lleure, al lloc número 12. Pel que fa als estudis empresarials, Esade-Universitat Ramon Llull se situa al lloc 17, Iese-Universitat de Navarra al 23 i IE University es col·loca al 25.

Pel que fa a la classificació general, la UB repeteix com la universitat espanyola més ben situada, a la posició 168, seguida per la Universitat Autònoma de Madrid (207), la Universitat Autònoma de Barcelona (209), la Universitat Complutense de Madrid (223) i la Universitat Pompeu Fabra (248). La UPC apareix en vuitè lloc, al lloc 319 mundial. A escala global, el Massachusetts Institute of Technology i la Universitat d’Oxford apareixen a les posicions 1 i 2, respectivament. ●