La Vanguardia (Català-1ª edició)
Waltz veu les històries del ballet clàssic “jeràrquiques i gens saludables”
Cada vegada que Sasha Waltz ve a Barcelona actua en una sala diferent. La que des que va morir Pina Bausch és la coreògrafa referencial de la dansa alemanya ha passat pel Lliure, el Liceu, el TNC... I des d’avui i fins dissabte actua al Mercat de les Flors amb In C, sobre la partitura de Terry Riley que el 1964 marcava l’inici del minimalisme.
Aquesta nova línia creativa de la seva companyia, Sasha Waltz & Guests, sorgeix durant el confinament: l’espectacle es crea per Zoom amb els ballarins als seus països respectius. És una producció flexible que li permet de jugar amb la combinació de ballarins. Al Mercat n’hi actuaran 11, però ara mateix en té 50 aprenent-la, amb vídeos tutorials i tallers, de manera que els que la van aprendre primer es converteixen en tutors d’altres als seus propis països. La barcelonina Lorena Justribó Manion l’ensenyarà a la seva ciutat.
“Per mi és com una llavor que s’escampa amb el vent i crea flors ballarines”, diu Waltz. Si la partitura té 53 figures amb petites variacions, ella va crear una partitura paral·lela amb 53 moviments. Els ballarins les executen seqüencialment i els canvis se sobreposen.
“Uneix coreografia i improvisació; és abstracta, alegre, amb colors de l’arc de sant Martí, com 53 atmosferes que van canviant a la pantalla de fons; et transporta a un altre estat”, explica. I de què tracta? “De trobar l’equilibri entre individu i grup”. Waltz diu que no hauria pensat a fer res minimalista, però li va encantar: la remunta a l’època d’estudiant, connectada amb l’escena postmoderna americana.
La coreògrafa que més bé s’ha mogut en el món de l’òpera – Dido & Aeneas, Tannhäuser...– assegura que el moment de crisi i transformació que viu el món la porta ara a pensar a fer una Passió de Bach. Aquest dimarts es reunia amb el director artístic del Liceu... “L’òpera per mi és el punt àlgid de les arts, la seva con
La creadora alemanya porta al Mercat la seva primera incursió en el minimalisme: “Et porta a un altre estat”
junció; és el meu somni”.
Però del seu breu pas per la codirecció de l’Staatsballett Berlin, en substitució de Nacho Duato, no va tenir un bon final. “Amb Johannes Öhman vam fer un canvi radical, vam obrir un perfil molt contemporani. Encara somio amb crear un pont entre clàssic i contemporani, però les institucions s’hi resisteixen. El clàssic sorgeix d’un sistema més jeràrquic, ve del rei, i les seves històries es construeixen sobre això. Continuem ensenyant els nens a convertir-se en prínceps o Giselles, models gens contemporanis ni saludables per al que necessita la societat”. ●