La Vanguardia (Català-1ª edició)
Por del Bayern? I ara!
El Vila-real guanya i intimida el poderós conjunt bavarès, que s’haurà d’esprémer a Munic
Als experts se’ls omple la boca enaltint les meravelles del poderós Bayern.
Que si domina la Bundesliga amb mà de ferro, com sempre. I suma trenta gols a la Champions. I el que gosa creuar-se en el seu camí –el Barça o el Salzburg, per esmentar-ne un parell– acaba derrotat, atropellat per una màquina perfecta, tan sòlida en el pla físic com implacable en el futbolístic. Una piconadora.
I llavors apareix el submarí groc, teixeix una teranyina a la zona defensiva, enllaça una sèrie de contres sensacionals i encadena una combinació de quatre entregues –Gerard Moreno, Lo Celso, Parejo i Danjuma, amb una certa fortuna–, i el sistema del Bayern és dinamitat.
Quan passa tot això just és el minut vuit de partit i l’estadi de la Ceràmica embogeix. L’observador es diu:
–Ja callaran, els grocs; ja callaran tan aviat com el Bayern es greixi.
Però això només passa a mitges, ja que el Vila-real no s’espanta ni s’inquieta, sinó que tuteja els poderosos alemanys, que, desconcertats, pateixen una picada rere l’altra i no saben gaire bé com espavilar-se en aquesta localitat mediterrània.
No apareix Müller ni de bon tros Lewandowski, i en el bàndol groc Coquelin es mostra imperial i fins i tot suma el segon gol a l’últim tram del primer temps, quan sorprèn Neuer en una centrada-xut (el VAR l’hi anul·la perquè havia rebut la pilota en fora de joc).
(Al minut 58 Coquelin se’n va a la banqueta havent-ho donat tot.)
I és Gerard Moreno qui sembla Lewandowski, ja que apareix, ja a la segona part, amb un xut al pal i una rematada que anava dins –només ho evita Alphonso Davies ficant-hi la poteta a l’últim instant–, i fins i tot amb un xut des del mig del camp que se’n va fora pels pèls.
(Quina nit, la de Neuer.) El Bayern té la pilota i lidera la possessió, però tant de toc el deixa a la corda fluixa, ensurt rere ensurt.
Parejo no s’acovardeix al mig del camp, com tampoc Albiol ni Pau Torres darrere, i en cada recuperació dels grocs l’equip d’Emery es desplega amb una eficàcia notable.
El Vila-real es mostra generós, un gresol de recursos que enrojola els alemanys, que toquen i toquen, i amb el pas dels minuts van arribant a la porteria de Rulli, però tampoc gaire.
Lo Celso és un ganivet al carril dret. Danjuma es mostra com un top europeu. Gerard Moreno apareix per tot arreu.
No hi ha notícies de Müller, que finalment se’n va a la banqueta, ni de Lewandowski (potser es reserva per a la tornada a Munic), i el Vila-real s’esprem tant que dos homes,
El Bayern lidera la possessió però el toc el deixa a la corda fluixa, esglai rere esglai
Albiol i Foyth, cauen sobre el terreny de joc quan falten deu minuts per al final, víctimes de les rampes. I tot plegat coincideix amb els millors moments dels bavaresos, encoratjats en aquest últim tram, ja que allà on no arriben en el pla futbolístic, aposten per arribar-hi en el pla físic. Són els minuts de Coman i Gnabry, oberts a les bandes, i de Sulle, tan gegantí al mig del camp que sembla the mountain, el gladiador pocatraça de Joc de trons.
Ni així s’acoquina el Vilareal. ●