La Vanguardia (Català-1ª edició)
Iglesias apunta que potser va errar elegint Díaz a dit en lloc de fer primàries
A Podem s’alcen veus que qüestionen l’actitud crítica de l’exvicepresident
Subtileses, insinuacions, gestos, doctrina en podcast... La tensió pel lideratge de l’espai d’Unides Podem és patent des del gener, i les últimes 48 hores ha pujat de temperatura. Pablo Iglesias, exvicepresident, exsecretari general de Podem i director del podcast La Base –espai proveïdor de doctrina per a la militància de Podem–, que està de promoció del seu llibre Verdades a la cara – escrit conjuntament amb el periodista Aitor Riveiro–, va dir ahir a Gemma Nierga en el programa de TVE Cafè d’idees, que no té clar que “fos el correcte” assenyalar Yolanda Díaz com a successora i que potser l’adequat hauria estat deixar en mans dels partits integrants de l’espai l’organització d’“unes primàries” per elegir un nou lideratge.
L’explicació respon a una polèmica a Twitter en què se l’acusava de paternalisme masclista per haver estat ell que va decidir la feminització de les confluències –en anar-se’n va assenyalar Díaz i Ione Belarra–, però arriba després de quatre mesos en què les dissensions entre l’exsecretari general de Podem i l’avui líder, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, s’han succeït –de manera primer subtil i després patent– en tot el concernent a la direcció política que ha de prendre l’espai.
La frase d’Iglesias, que en sentit estricte no qüestiona la idoneïtat de Díaz, sinó de la designació, té lloc l’endemà que la vicepresidenta compartís un acte amb Íñigo Errejón i celebrés a Twitter la reconciliació amb qui va ser número dos de Podem i després fundador del partit rival dels liles, Més País: “La política és això: caminar junts i juntes per abordar l’important”, va escriure la vicepresidenta.
Però en aquesta esgrima florentina, jalonada de silencis intencionats i subtileses enverinades, hi ha un tercer actor que contempla amb espant i amb el cor partit –en la millor tradició d’Alejandro Sanz– el patent allunyament de Díaz i Iglesias: Podem. Fonts de la formació assenyalen que, malgrat que l’al·lusió d’Iglesias ahir només es referia a les formes de la successió, no deixen de ser una manera d’encendre les bases de l’espai polític.
L’actual secretària general de Podem, la ministra Ione Belarra, prefereix mantenir un perfil baix davant aquesta escalada de temperatura dins de la confluència política, que ja té preocupada fins i tot una part del socialisme, conscient que tota tensió que debiliti les opcions electorals de Yolanda Díaz també afecta la possibilitat de renovar una majoria progressista i abocaria el PSOE a un pacte amb el PP. Ahir, dirigents de Podem consultats per l’agència Efe consideraven “extemporànies” les declaracions d’Iglesias. I tot i que Belarra no s’ha pronunciat, fonts pròximes a la direcció de Podem admeten que aquesta intervenció de l’exvicepresident no l’ha deixat en una posició còmoda. està o reduir-la. A la seva esquerra, només un 16% dels votants de Podem donen suport a un augment de la inversió militar, mentre que a la seva dreta més d’un 70% dels electors del PP o Vox volen incrementar la despesa en defensa.
Així mateix, la naturalesa i els perills de l’agressió russa són percebuts amb molta intensitat pels espanyols. Fins a un 87% (i gairebé un 94% dels votants socialistes) consideren que l’exèrcit rus està cometent crims de guerra, i més d’un 50% (contra un 42%), que hi ha el risc que el conflicte a Ucraïna degeneri en una guerra nuclear.
Paral·lelament, un 84% dels consultats pensen que el president rus, Vladímir Putin, hauria de ser jutjat pel Tribunal Penal In
En canvi, l’acostament de dijous de Yolanda Díaz i Íñigo Errejón, líder de Més País, és vist amb bon ull a Podem, en què consideren que tot el que sigui tancar ferides per provar d’evitar que les pròximes eleccions generals hi hagi dues ofertes polítiques en competició a l’esquerra del PSOE és beneficiós per al projecte comú. De fet, maliciosament, celebren que l’abraçada de Díaz estrenyi les possibilitats d’Errejón de postular-se com un espai alternatiu al que avui representa Unides Podem i a l’eventual plataforma electoral que formi Díaz, una vegada reternacional per crims de guerra. I, quant a l’actuació dels governs davant la invasió d’Ucraïna per Rússia, els més ben valorats són el mateix Executiu ucraïnès (7,1), seguit del francès (5,9). El Gabinet espanyol obté un 5 just, cinc dècimes més que l’Executiu dels EUA, i els més mal puntuats són els governs xinès (3,2) i rus (1,6).
L’enquesta també pregunta sobre l’impacte de la guerra en l’ecoprengui el seu procés d’escolta. Des de la vicepresidència segona no hi ha comentaris sobre les declaracions d’Iglesias, malgrat que en tot cas, com va explicar la mateixa Yolanda Díaz, ella no assumeix la designació d’Iglesias com a tal i en entrevista amb La Vanguardia ja va suggerir que serà un procés democràtic el que decideixi si és candidata: “Quan desplegui el procés d’escolta prendré les decisions que, a més, no em competiran ni a mi, crec que seran dissenyades col·lectivament”, va assenyalar.
Pel que fa a l’estratègia, la posició d’Unides Podem al Govern espanyol és coherent amb la que va desplegar sota el lideratge de Pablo Iglesias, entre 2020 i 2021, prioritzant les polítiques efectives que impacten sobre les classes populars i assumint per això el paper subaltern en les polítiques d’Estat. Tot i això, l’exvicepresident sembla desdir-se d’aquell enfocament. Aquests dies en què Unides Podem enca
Més d’un 50% veu risc nuclear i gairebé un 90% creu que l’exèrcit rus està cometent crims de guerra
La reforma laboral i la posició davant la guerra han anat obrint la distància entre Iglesias i Díaz
La vicepresidenta segona acosta posicions amb Íñigo Errejón en un acte sobre Salut Mental
ra celebren el decret anticrisi que desplega un segon escut social davant la crisi inflacionista derivada de la guerra d’Ucraïna, Iglesias escrivia a CTXT: “És un mite que la millora de les condicions socials operi de manera automàtica en les consciències (...). Els que afirmen que la millor vacuna contra la ultradreta és reforçar l’Estat social són incapaços d’explicar l’auge ultra als països nòrdics”. L’estupor que han causat aquestes paraules a Podem és evident. Iglesias no té cap càrrec, però la seva veu, com a articulista o en podcast, encara ressona tronant en el partit que un dia va fundar. ● nomia espanyola, i més concretament sobre les conseqüències de la vaga dels transportistes. En aquest aspecte, més d’un 55% no van veure en cap moment risc de desproveïment durant l’aturada, tot i que un 75% pensen que “hi ha sectors econòmics i polítics de la societat espanyola que han estat o estan generant alarma entre els espanyols sobre els riscos de desproveïment”.
Finalment, i davant l’encariment dels carburants com a resultat de la guerra (cosa que veuen inevitable fins a un 56% dels espanyols), més de la meitat dels consultats creuen que el Govern espanyol hauria de prendre “mesures enèrgiques”. I, entre aquestes mesures, un 86% aposten per “posar límits (preus màxims fixats) al preu dels carburants”. ●
tos dels diferents actes polítics organitzats per al partit” en aquesta localitat.
Per aquesta condició el PP ja va ser condemnat en la sentència de Gürtel Època I, la que va propiciar la moció de censura a l’expresident del Govern Mariano Rajoy, que precisament el va desallotjar de la Moncloa. Fa poc la mateixa sala també ha condemnat el partit com a responsable civil subsidiari per 123.669 euros defraudats en el pagament de part de la reforma de la seva seu central amb diners en B.
Els magistrats rebutgen el recurs presentat pel PP i confirmen la tesi de la Fiscalia. Consideren provat que la formació va obtenir beneficis de la manipulació de contractes públics i adjudicacions a dit a canvi de comissions que van acabar anant a parar a les seves arques. Estableixen que “de manera evident” el PP va obtenir rèdits fruit d’una “dinàmica de benefici mutu” gràcies a “conductes delictives”.
La sentència condemna 23 persones, com el líder de la trama, Francisco Correa, i la seva mà dreta Pablo Crespo. Tots dos han estat sentenciats a 13 anys de presó. També han estat condemnats l’exalcalde de Boadilla Arturo González, el comptable José Luis Izquierdo, l’assessor fiscal José Ramón Blanco i els constructors José Luis Martínez, Alfonso García-Pozuelo i José Luis Ulibarri. ●
Penes de 13 anys de presó per a Francisco Correa i la seva mà dreta Pablo Crespo pel cas de Boadilla