El ‘petroli’ d’Espanya és el vent

L’Executiu central ultima els plans que delimitaran la ubicació dels parcs eòlics marins

Vent anual mesurat a 100 metres sobre la superfície del mar. En metres per segon

ENERGIA EÒLICA Velocitat m/s 261 m

3a5 5 a 6,5 6a7 7 a 7,5 7a8 8 a 8,5 8a9 9 a 9,5 9 a 10

Més de 10

Per això, ara el vent es pot convertir en una gran font d’electricitat, ja que és un recurs abundant en moltes zones costaneres.

Les zones més adequades, en principi, per acollir aquestes instal·lacions són el litoral català davant l’Empordà, l’àrea més occidental del Cantàbric, Galícia, l’Estret a Andalusia i les Canàries. “Els vents a les Canàries ofereixen velocitats mitjanes i elevades de manera molt estable”, subratlla Tomás Romagosa, director tècnic de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE).

Mentrestant, l’interès empresarial és enorme. Les grans companyies que han estat actuant a terra (Acciona, Iberdrola, EDF) han presentat propostes per estendre la seva activitat al mar, com també nous inversors i, fins i tot, les companyies petrolieres (Repsol, Total o Shell). “Hi ha una gran fam inversora perquè es considera que la tecnologia ja està prou avançada”, exposa Tomás Romagosa.

L’enlairament de l’eòlica marina està pendent que el Ministeri per a la Transició Ecològica aprovi els POEM, on es recullen els diversos usos i activitats al litoral, així com la zonificació de les àrees que la podrien acollir. “Estem treballant perquè surtin com més aviat millor aquest any 2022”, diuen tècnics del ministeri, que estan estudiant i avaluant les nombroses al·legacions que han estat presentades en la consulta pública de l’any passat.

Els parcs eòlics, a més a més, han de ser compatibles amb l’objectiu espanyol (i europeu) d’aconseguir que un 30% de la superfície marina sigui protegida (ara aquest percentatge és d’un 12%). I per això s’estan avaluant tots els usos i activitats costaneres (Defensa, navegació, pesca, espais de valor natural...). En la planificació estatal hi apareix una reserva provisional per a l’eòlica marina davant la Costa Brava, però fonts del ministeri destaquen que “no es pot donar per definitiva cap zona” de les que fins ara han estat preseleccionades, fins que no surti el document definitiu i es faci l’avaluació ambiental.

L’altre gran instrument de la planificació és el full de ruta de l’eòlica marina flotant –aprovat pel Govern central al desembre–, on es marca com a objectiu instal·lar entre 1 i 3 GW el 2030. El Govern considera que Espanya pot capitanejar el des

El ministeri estudia les zones més adequades i espera fer una proposta definitiva aquest any

Les Canàries apareixen com a ubicació preferent per al desplegament dels primers projectes

envolupament d’aquesta tecnologia gràcies a la seva capacitat industrial. Espanya és el segon país europeu i el cinquè al món per potència eòlica instal·lada, després de la Xina, els Estats Units, Alemanya i l’Índia. Fa anys que la indústria espanyola exerceix un paper important en aquest camp, i té 260 centres de fabricació de diversos components (gòndoles, torres, pales...). En 11 dels 13 projectes d’eòlics flotants que s’han instal·lat al món hi ha hagut parti

cipació espanyola, cosa que posa de manifest les grans capacitats industrials en eòlica marina.

En qualsevol cas, una vegada definida la ubicació geogràfica dels parcs eòlics marins, l’Administració central haurà de convocar els concursos amb els criteris amb què s’adjudicaran els emplaçaments. El promotor que en surti guanyador serà el que presenti millors ofertes. I quins seran aquests criteris? El cost de l’energia produïda lliurada a la xarxa o els beneficis socioeconòmics que es prometin a les comunitats locals (llocs de treball...) seran previsiblement alguns dels factors determinants en aquesta adjudicació.

Malgrat les bones perspectives, el fet que encara no s’hagin aprovat els POEM, així com la falta de definició de les regles per adjudicar els concursos, està provocant un cert nerviosisme entre els promotors. Les incerteses són sinònim d’impaciència. “Han passat més de vuit mesos des que van sortir a informació pública els plans d’ordenació marina. El ministeri ha tingut prou temps per aprovar-los”, assegura Tomás Romagosa, de l’AEE. El seu temor és que finalment es “dibuixin” espais marins per acollir els parcs eòlics “massa allunyats de la costa”, de manera que els parcs “ja no serien tan viables o ho serien amb costos molt elevats” (en zones marítimes amb un fons a 500 o 1.000 metres de

Estarà ubicat a uns 24 km de la badia de Roses i tindrà una potència de 500 MW

“Si no ens espavilem, no hi arribarem a temps”, diuen els promotors, que apressen l’Administració

El parc Tramuntana cobriria el 45% de la demanda elèctrica actual de la província de Girona

Santa Llogaia Punt de connexió amb la xarxa de distribuc ó

FONT:

LA VANGUARDIA