Maneres de ser francès

Demà els francesos votaran, en primera volta, per decidir quins seran els dos candidats a les eleccions presidencials. Fa massa temps que les presidencials han renunciat a oferir una alternativa d’esquerres. Per una explosiva combinació de desconnexió de la realitat, incompetència i supèrbia, les opcions acaben sent de dretes o d’extrema dreta. La pinça al nas per anar a votar que van popularitzar els humoristes de Charlie Hebdo en temps de Lionel Jospin (2002) s’ha convertit en una eina recorrent. Resultat: molts demòcrates que, tot i viure instal·lats en la decepció, s’estimen més participar i triar un mal menor que desentendre’s del destí col·lectiu.

ENGRANATGES. El moment sociològic, polític, econòmic i cultural que viu França és la conseqüència d’un procés de decadència que les sèries també han explicat, sovint sense ni tan sols proposar-s’ho. Poc coneguda a Espanya, la sèrie de referència d’aquest segle és Engrenages (set temporades emeses entre 2005 i 2019 i una vuitena que s’estrenarà aviat). L’argument trena les vicissituds dels jutges, els advocats i una unitat de policies que combaten la precarietat de mitjans i l’ascens de la criminalitat i la corrupció. La sèrie, excel·lent, explica el desencís i la frustració del país sense caure en expansions moralistes. A les antípodes d’aquest realisme hi ha La meilleur version de moi meme, de l’humorista Blanche Gardin. És un experiment cruel, corrosiu i oportú sobre el narcisisme contemporani. Gardin és una monologuista molt coneguda a França, Bèlgica i el Quebec. Tant, que es permet el luxe d’incorporar, com a secundari de luxe, al cancel·ladíssim Louis C.K. La sèrie comença en un to aparentment lleuger però, a poc a poc, emergeixen la mala llet, l’estupidesa totalitària de la correcció política i l’actualització de vells dogmes puritans transformats en proves de progrés. I recentment s’ha estrenat la docusèrie Johnny para Johnny (Netflix), que explica la vida turbulenta d’un dels grans referents del país, el cantant Johnny Hallyday. Hallyday va propiciar moltíssims documentals enregistrats en vida, la majoria promocionals, sensacionalistes o per corregir una reputació autodestructiva. Ara, revisar l’activitat pública del cantant és una manera d’aproximar-se a la capacitat d’un país propens a les hipnosis col·lectives i virtuós en l’art de dilapidar els valors de la llibertat, la fraternitat i la igualtat. ●