El Sónar de la Lisboa multicultural

El festival s’estrena a la capital amb una aposta pel digital i el mestissatge

Lisboa s’estrena al Sónar amb cartes guanyadores: mestissatge i cultura digital. No és una dada anecdòtica, sinó que reflecteix la solidesa i l’atractiu d’una proposta que uneix la música, la creativitat i la tecnologia, i a més en una conjuntura pandèmica-postpandèmica no precisament fàcil. Tal com es va explicar dijous a la presentació oficial d’aquesta estrena, el festival i la seva proposta bessona Sónar + D s’estenen per quatre espais diferents de la capital portuguesa, començant pel que va acollir aquesta presentació. Es tracta del Hub Criativo do Beato, on es desenvolupa el Sónar + D, una antiga zona industrial en desús des de fa anys amb instal·lacions fabrils de farines i cereals a la vora del Tajo. Aquesta dispersió de seus aconsegueix una interessant descentralització que al seu torn permet disposar de diferents formats i aforaments adaptats a l’espai i a la proposta concreta.

A més de l’atractiu del cartell d’aquesta nounada edició lisboeta, se li suma la formidable oportunitat de degustar en primícia els nous xous de diverses estrelles internacionals: Arca, The Blaze, Charlotte de Witte, Thundercat, Nina Kravitz, Jayda G, Overmono, Partiboi69, Polo & Pa, Poté o Richie Hawtin, entre més de 70 concerts i DJ sets. En aquest cas, hi haurà una extraordinària representació d’artistes de l’efervescent escena lisboeta com ara Pongo, excantant dels llegendaris Buraka Som Sistema (que també actuarà a Barcelona al juny), Nídia, Enchufada Na Zona o EU.CLIDES, entre molts d’altres. Aquest èmfasi en l’escena local es traduirà en el fet que d’aquests 70 concerts, 30 seran portuguesos.

El director d’aquest Sónar Lisboa, João de Meneses, va ser el que va trencar el foc en la presentació –a què van assistir l’alcalde de la capital, Carlos Moedas, i la secretària d’Estat de Turisme, a més del cofundador del festival, Enric Palau– i va sintetitzar les tres raons per les quals creia que Lisboa és una ciutat ideal per acollir el Sónar: la ciutat del Tajo és una cruïlla cultural única al món, sempre ha estat una urbs cosmopolita oberta i, finalment, des de fa uns anys està bolcada a refermar-se com a ciutat digital i del coneixement.

Com explicaria poc després Ventura Barba –director executiu del Sónar mare– la proposta de voler organitzar una edició a Lisboa els va arribar gairebé quan va esclatar la pandèmia i el confinament, i després de certa sorpresa inicial en coincidir amb aquella adversitat, van posar tots fil a l’agulla. I segurament aquesta edició podria haver arrencat un any abans si no hagués existit la covid.

Corroborant les paraules de

Barba, Enric Palau va comentar després de la presentació oficial –allà va dir que els omple d’“orgull i felicitat” aquesta joint venture amb “la ciutat agermanada de Barcelona”– la idoneïtat de Lisboa com a nova seu. Començant per una qüestió de proximitat i veïnatge geogràfic amb la capital catalana, fet que reforça la idea de pol ibèric, i d’altra banda, l’enorme riquesa cultural i musical de Portugal, fonamentada en un “mestissatge cultural excepcional”. I va citar com a exemple el kuduro, la música-cultura nascuda a Angola i que ha esdevingut un estil molt de moda i amb infinitat d’influències, tal com simbolitza la cantant Pongo.

I tampoc no s’ha d’oblidar el Sónar + D Lisboa, que en aquesta nova edició té un protagonisme molt destacable amb més de 30 activitats, entre xerrades, instal·lacions, workshops, demos, experiències immersives, exposicions i debats. Segons els organitzadors, un dels programes més amplis de la seva història.

L’àrea expositiva reuneix encert, brillantor i actualitat, amb una sèrie de propostes centrades en el canvi climàtic, la preservació dels recursos naturals, la intel·ligència artificial, la desinformació, els algoritmes o el paper dels mitjans d’informació. En aquest apartat brilla amb enlluernadora llum pròpia la peça sonora immersiva Nati infiniti, escrita pel compositor Alessandro Cortini –popular per ser membre de la banda de rock industrial Nine Inch Nails–. Una peça sonora i lluminosa repartida en quatre plantes d’una fàbrica de farina, en desús, però amb tota la seva maquinària allà intacta; a cada planta sona una freqüència sonora diferent i només a la de dalt es poden combinar.

Altres propostes del Sónar+D que comissaria Antònia Folguera i que conviden al desplaçament són una formidable instal·lació geològica immersiva titulada Earthworks i firmada per l’estudi britànic Semiconductor –ja vista a Barcelona– o The murder of Pavlos Fyssas, de l’es

El festival oferirà 70 xous en diferents espais, gairebé la meitat protagonitzats per músics portuguesos

El Sónar + D anuncia un dels programes més amplis de la història, amb més de 30 activitats

La rabina francesa Delphine Horvilleur repassa a Vivir con nuestros muertos (Libros de Asteroide) alguns dels enterraments que ha oficiat i els embasta amb els seus propis records i amb la tradició judaica. Leonor Mayor Ortega

Més informació a: www.lavanguardia.com/cultura