La Vanguardia (Català-1ª edició)
Càstig per la bufetada més famosa
L’Acadèmia prohibeix Will Smith participar durant deu anys en la cerimònia dels Oscars
Hi va haver una generació que es va fascinar amb la bufetada que Glenn Ford va clavar a Rita Hayworth a la pel·lícula Gilda, dirigida per Charles Vidor el 1946. Era la impotència d’un milhomes indignat davant una dona poderosa.
En una altra demostració que la realitat és més imaginativa que la ficció, aquella bufetada queda totalment relegada per la versió verídica contemporània de la del venjatiu Will Smith al divertit Chris Rock a l’última gala dels Oscars. La violència té conseqüències, i Smith, que ja va dimitir de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, va rebre divendres la seva represàlia. A més d’acceptar la seva dimissió, el càstig consisteix en deu anys de prohibició de participar en programes i esdeveniments de la institució, en persona o virtualment, incloenthi, però no limitats, els premis de l’Acadèmia.
La junta de governadors lamenta “la conducta inacceptable i nociva” de Smith i entona el mea culpa quan reconeix que no va intervenir de manera adequada en la retransmissió “per afrontar la situació”, es llegeix al seu comunicat, en què es disculpa amb Rock.
L’organització no tenia gaire més marge en la seva represàlia, ja que no hi havia l’opció de suspendre’l o expulsar-lo perquè Smith es va anticipar presentant la seva renúncia.
La retirada de l’Oscar que va guanyar aquella nit per El método Williams ( King Richard), el seu retrat del pare de les germanes Williams, Venus i Serena, megacampiones en el tennis, havia quedat fora de qüestió. Nombrosos experts van assenyalar que era indefensable arrabassar-li l’estatueta quan no s’havia fet amb Woody Allen, a qui acusen d’haver abusat de la seva filla menor; amb Roman Polanski, o, encara més greu, amb el depredador sexual Harvey Weinstein, caigut en desgràcia, a qui es va permetre conservar l’Oscar malgrat que va ser condemnat a gairebé un quart de segle de presó a Nova York i té més causes pendents a Los Angeles.
L’Acadèmia va decidir aquest divendres en una reunió d’emergència, en lloc d’esperar el 18 d’abril. “L’acció per la conducta de Smith és un pas endavant en un objectiu més ampli de protegir la seguretat dels nostres artistes i convidats i restaurar la confiança en l’Acadèmia. Esperem que això pugui ser l’inici d’un temps de curació per a tots els involucrats i impactats”, afegeix.
I els seus dirigents volien tancar una qüestió que, a més de perjudicar la carrera professional de l’agressor, també repercuteix negativament en una organització que no gaudeix precisament de prestigi després d’un llarg període de greus crítiques per racisme i discriminació de gènere en els reconeixements.
Per l’analista Bill Carter, l’Acadèmia va perdre bona part de la seva legitimitat per castigar quan no va expulsar l’agressor
La institució no tenia gaire més marge de represàlia; reconeix la seva culpa i demana disculpes a Rock
de la sala immediatament i, per tant, li va permetre fer el seu discurs després de recollir el premi.
La nit dels Oscars del diumenge 27 de març s’ha convertit en la més comentada de la història, i no precisament per la qualitat de l’espectacle, ni per les pel·lícules, ni pels guanyadors o els perdedors.
Havien passat més de dues hores en un ambient d’aparent camaraderia quan, de cop i volta, van aparèixer la bufetada i els improperis que van sortir de la boca de Smith contra Rock per haver fet un acudit sobre la calvície de la seva dona, Jada Pinkett Smith.
Al cap de tres dies, l’Acadèmia va assegurar en un comunicat que havia demanat a l’agressor que abandonés el Dolby Theatre i no ho havia acceptat.
Rock, fora d’escena, va confessar que no sabia res de l’alopècia de Jada i va rebaixar tensió: “M’ha clavat un cop de puny a la cara Muhammad Ali i no m’ha fet ni una rascada”. Smith va protagonitzar el 2001 una pel·lícula biogràfica sobre el boxejador “més gran de tots els temps”. Rock va rebutjar presentar càrrecs i que la policia de Los Angeles fes fora Smith per la força.