La guerra es veu millor amb la veu

B2B Doc presenta al festival Impacte el documental ‘Contemplar la oscuridad’, una mirada cega sobre la tragèdia a Ucraïna

Serhii Volkov és un cineasta ucraïnès, autor del documental Contemplar la oscuridad, que aquests dies s’emet a Barcelona dins del festival Impacte, dedicat als drets humans. La història narra el drama d’un ucraïnès de mitjana edat que perd la vista combatent a les forces russes que van ocupar el Donbass el 2014 i, anys després, troba l’ajuda d’una altra persona cega per tirar endavant. Volkov tenia previst ser a Barcelona per presentar la seva pel·lícula, però la guerra l’hi impedeix. Ara és ell que està enrolat en l’exèrcit ucraïnès que lluita contra aquesta segona invasió russa.

Contemplar la oscuridad ha vist la llum gràcies a l’organització sueca B2B Doc dedicada a la promoció del cinema documental als països que van del Bàltic al mar Negre. Es tracta de repúbliques exsoviètiques o del teló d’acer que busquen el seu propi camí des de la desaparició de l’URSS el 1991.

Alex Shiriaieff, cap d’operacions de B2B Doc, explica que el cinema documental ajuda a unir persones que els seus governs converteixen en enemics, com és el cas d’Ucraïna i Rússia o Armènia i l’Azerbaidjan. Alhora, fixa identitats alienes al discurs oficial com es pot veure a La terra és tan blava com una taronja, pel·lícula d’una documentalista ucraïnesa premiada a Sundance fa dos anys.

El mèrit d’aquests documentals, com explica Shiriaieff, és mostrar la guerra sense veurela. “Patim una saturació d’imatges bèl·liques que ens impedeixen apreciar la magnitud de les guerres, aprofundir en les seves causes i conseqüències. Per això és tan important la creativitat dels cineastes d’Europa central i oriental que, tot i patint circumstàncies molt complexes, creen més impacte social quan les narren sense mostrarles”.

No veure la guerra però sentir-la, per exemple, permet una creativitat que la cruesa de les imatges sobre morts i destrucció, d’alguna manera, impedeixen. “Amaguem la guerra per poder comunicar millor”, afirma Shiriaieff. Ocultant-la, els documentalistes de B2B Doc destaquen les persones. Són les seves històries íntimes, privades, fins ara no revelades, les que sacsegen les consciències, mentre que l’impacte visual de les pitjors tragèdies només anestesia l’espectador.

Shiriaieff celebra que els documentals de B2B Doc anteposin “la poesia del llenguatge” al morbo visual de la mort. Fan servir la força de la paraula per superar, precisament, la censura que impedeix, molts dels seus països, de conèixer la veritat de cadascun dels seus habitants. ●