La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’any de les festes
A Com ordenar una biblioteca,
Roberto Calasso apunta que la llibreria ideal és aquella en què compres almanco un llibre, i no és el que buscaves. Com a exemple posa La Central. I a la del Raval, Jordi Pàmias recorda aquest passatge quan rep el premi literari La Central 25 per Unes altres Bacants, si us plau!.
Reconeix que Eurípides no és un autor que li interessi gaire, tret de Les bacants, tragèdia que, com més es rellegeix, més enigmàtica esdevé.
A la terrassa –on dilluns fa més fred que el dia abans, però menys que l’endemà– hi han servit xips casolanes i olives variades. En petites galledes amb gel hi ha quintos d’Alhambra i aigua en llauna (que gairebé no toca ningú, en comparació amb la cervesa; tothom va a la caça de l’obreampolles). Entre el públic hi ha alguns membres del jurat –els que no són a la London Book Fair–, com els editors d’Arcàdia, Montse Ingla i Toni Munné; Aniol Rafel, de Periscopi; Laura Huerga, de Raig Verd, i part de l’equip de La Central, com Joan Flores, Laura Sala i Marta Ramoneda, que fundà la llibreria amb Antonio Ramírez fa un quart de segle.
Per celebrar la confiança dels lectors, han creat aquest premi, al qual s’han presentat més de mil cinc-cents manuscrits, la majoria en castellà. Qui l’ha obtingut en aquesta modalitat ha estat Ciruelas, de Natalia Laguens. Després de donar les gràcies als qui n’han valorat els relats –“El més important que et pot donar algú és el seu temps”–, explica que va veure la convocatòria quan va deixar el currículum a La Central mentre buscava feina, i sentí l’impuls de participar-hi. Va rebre la trucada d’un número desconegut i creié que era publicitat. A Google descobrí que pertanyia a la llibreria. Suposà que era per a una entrevista laboral. Quan li digueren que havia guanyat, pensà que era un error.
Fer anys impressiona perquè recordes com va començar tot, sembla que va ser ahir i, alhora, també sembla mentida que hagis arribat fins aquí. En parlam amb Ramoneda, Huerga i Rafel (que ja preparen les festes per celebrar el desè aniversari dels seus segells respectius, imagino que igual que Les Males Herbes), i ens acomiadam amb un “fins dijous”, perquè Comanegra festeja els seus 15 a la Fàbrica Lehmann. Quan arribo, recordo la festa dels seus 10 anys com si hagués estat fa uns mesos. Li passa el mateix al director general, Joan Sala, i a tot l’equip. Una primavera esperançadora esclata al pati, on Laura Borràs saluda Vicenç Altaió, arriba Francesc Dalmases, hi ha Iolanda Batallé i, una mica més enllà, Elsa Artadi; també editors com Ester Pujol, Pilar Beltran, Eugènia Broggi, Montse Ayats, Emili Rosales, periodistes culturals, i Mariàngela Vilallonga, Fèlix Riera, Oriol Castanys; autors com Joan-Pere Viladecans, Oriol Malet, Magí Camps. I un etcètera tan llarg com les hores que es perllonga la gresca.
És l’any de les festes. Per a Javier Mariscal tot ho va ser durant una bona temporada. Dimarts presentava ABCdari il·lustrat acompanyat del seu editor, Antoni Bosch, del cineasta Fernando Trueba i de Llàtzer Moix, que ha prologat el llibre, la primera versió del qual es publicà a Quaderns Crema el 1978 (Mariscal no sap si va ser cosa de Jaume Vallcorba o de Quim Monzó). Explica que, abans de morir Franco, quan tenia 27 anys, era a Eivissa, a prop de cala Llonga, envoltat de salines i pedreres. Vivien de netejar cases i piscines (algun propietari els enxampà mentre s’hi banyaven en pilotes). Es llevaven a les onze, esmorzaven al sol i es passaven el dia fumant porros (“Amb l’amor lliure es viu molt malament”, exclama).
Aleshores ensenyà a escriure a la filla d’una amiga: “A d’amoto, b de burru”... Així va començar tot, dibuixant lletres en quaderns de “debe y haber” comprats al mercat de Sant Antoni. Sempre li han agradat les lletres, però les paraules li fan por: s’han de buscar a les butxaques i són traïdores, diu. A Trueba el va sorprendre l’existència d’aquest llibre, on cec va amb z, cul amb k i ortografia ve d’orto. “De científic no ho és – reconeix–, però sí molt bonic, i haurien de donar-li el premi nacional de poesia”. Mariscal respon que volia ensenyar com funciona el seu cervell: “Test, testament, testicle, t’estime”.
Torno a veure Trueba dimecres a la Laie per casualitat, no és que hagi vengut a la presentació de Las leyes de la ascensión, de Céline Curiol. Sí que ho han fet Enrique VilaMatas i Paula Massot, Valentín Roma, Emili Manzano. Regina López Muñoz s’ha encarregat de la impressionant traducció d’aquesta coedició entre Periférica i Errata Naturae. Les editores Paca Flores, Irene Antón i ella mateixa xerren amb l’autora sobre la novel·la, descomunal, que capta com poques les textures de la ciutat contemporània. En un moment donat, la traductora cerca un fragment entre el miler de pàgines (sense marcar), i Curiol amolla: “Vols dir que el trobaràs?”. Té el llibre al cap i no triga ni dos segons. El públic aplaudeix al·lucinat.
Mentrestant, Barcino presenta Poesia, de Jordi de Sant Jordi, versió de Carles Duarte, i el tercer volum de la col·lecció Imprescindibles: Poesia completa, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Ho fa a l’espectacular capella del Col·legi Major Ramon Llull, on el poeta mallorquí va escriure aquesta obra, ara amb introducció de Pere Antoni Pons. Hi ha molt a celebrar. I ganes també. ●
“Amb l’amor lliure es viu molt malament”, exclama Mariscal a la presentació del seu ‘ABCdari il·lustrat’”