La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Barça de dues cares
El futbol dels blaugrana minva si no té l’onze de gala al camp
Hi ha un partit que està marcat en vermell al calendari de tots els jugadors del Barcelona. El clàssic actua de prova del cotó fluix per a la plantilla. Si no hi ha baixes inesperades, l’onze que tria aquell dia l’entrenador és l’equip titular. S’acaben els experiments i es posen les cartes sobre la taula. Ningú no pot negar que a l’onze de gala de Xavi li ha anat molt bé amb el 0-4 al Bernabeu com a gran exponent. Però també en l’1-0 al Sevilla, on van jugar deu dels onze del clàssic. Tot i això, aquelles dues bones actuacions han fet que la bretxa entre els titulars i els suplents s’hagi evidenciat. I el rendiment de l’equip minva quan el tècnic vol fer rotacions.
Es va comprovar a Frankfurt, on durant la primera part els blaugrana van quedar desfigurats, dominats per la voràgine de l’Eintracht. Quan l’egarenc va intervenir, amb Frenkie de Jong i Dembélé a la gespa, no només va arribar l’empat, sinó que el Barcelona va tornar a ser reconeixible. Després d’una hora de partit al Deutsche Bank Park, a l’entrenador no li va quedar cap altre remei que desfer el que havia fet i va retirar Gavi i Adama, substituts del neerlandès i el francès, respectivament. Però després no va voler responsabilitzar ningú. “Jo no assenyalo els jugadors mai. Ho he fet pel bé de l’equip. Tant Gavi com Adama han fet un bon partit, han treballat i han generat coses. No tinc res negatiu a dir”, va desgranar Xavi.
Però el cert és que faltaven 29 minuts més l’afegit, i ja no va moure més la banqueta. Ja tenia el seu equip de confiança al terreny de joc. La cara A del Barça va aconseguir rescatar l’empat gràcies al gol de Ferran Torres, que deixa l’eliminatòria totalment equilibrada per al Camp Nou.
La competència inicial que va promoure Xavi només d’arribar de Qatar al Camp Nou, sobretot una vegada acabat el mercat d’hivern, ha donat pas a un equip molt marcat. Només 15 s’han repartit els 11 llocs de l’alineació en els últims cinc partits jugats amb un mes de diferència, en què Xavi ha preferit fiar-se d’un nucli dur.
La base la formen set futbolistes: Ter Stegen, Piqué, Alba, Busquets, Pedri, Ferran Torres i Aubameyang. Ells han estat titulars sempre. En el cas de Piqué, té una tendinopatia de l’adductor llarg de la cuixa dreta. És baixa segura contra el Llevant i dubte per a la tornada europea.
Després, Araújo, Alves i Dest – ara lesionat– s’han repartit el lateral dret, l’uruguaià i Eric Garcia s’han alternat a l’eix de la defensa, Gavi i De Jong alternen a l’interior i Adama dona descans a Dembélé a l’extrem.
Els diversos problemes musculars de Memphis li han impedit tenir més participació, mentre que Nico González també ha perdut pes com a alternativa.
Cap dels dos no és titular des del 19 de març contra el Galatasaray a casa. Riqui Puig i Mingueza entren amb comptagotes, com Luuk de Jong. I Braithwaite ni això. El danès és testimonial. “Tots seran importants. Tenim partit diumenge, dijous, dilluns...”, in
No és la primera vegada que Xavi ha de desfer les rotacions inicials per salvar un resultat
Piqué té una tendinopatia a l’adductor i és dubte per al partit de tornada contra l’Eintracht
sisteix el tècnic, perquè els futbolistes menys utilitzats s’impliquin i se sentin partícips.
Frankfurt no és un cas aïllat. Gens ni mica. No és la primera vegada que passa que Xavi ha de recórrer als titulars que havia deixat a la banqueta per capgirar un partit que s’havia complicat massa. I si és necessari, fins i tot fer un triple canvi. Ho va fer contra el Nàpols a casa (1-1) –van entrar Dembélé, Busquets i Gavi– i fins i tot al descans, com en la visita del Galatasaray a l’Estadi. Amb 0-0 i el duel encallat va optar per agitar-ho tot amb Piqué, Busquets i Dembélé com a revulsius.
Una cosa semblant va passar al Martínez Valero, quan el Barça es va veure per sota. Sense esperar, al mig temps, va substituir Gavi per guanyar gol amb Ferran Torres. I li va sortir bé, perquè el valencià va firmar l’1-1 momentani. Davant l’Athletic, Dembélé va ingressar des de la banqueta i va marcar un gol i va fer dues assistències per passar d’un 1-0 just a un folgat 4-0. Així doncs, l’altra interpretació és que Xavi Hernández s’ha destapat com un entrenador molt intervencionista i que té una molt bona lectura dels partits en marxa.
És capaç de rectificar el pla inicial segons el que veu al camp, i els seus retocs i substitucions milloren l’equip. Amb els més habituals a la gespa, el Barça de Xavi està a l’altura i ensenya la millor cara. ●
rior i el Madrid va tenir els valors reconeixibles del millor Madrid d’aquesta temporada: seguretat al darrere i letal al davant, amb una parella com Vinícius i Benzema que van fer sortir de polleguera el Chelsea.
De fet, si alguna cosa lamenta el Madrid és no haver tancat l’eliminatòria al primer temps, en què van fallar tres ocasions molt clares de gol a les botes de Vinícius, Carvajal i Benzema. També hi va haver altres aspectes típics d’aquest Madrid, que a la Champions acostuma a associar-se amb factors que semblen moltes vegades extraesportius però que solen ser fruit de l’experiència en el control de la competició i de la fortalesa mental. Com en tota la temporada, Courtois va aparèixer al moment precís (amb una gran aturada a cacau d’Azpilicueta) i Benzema va marcar un altre dels seus gols absurds després de posar nerviós el porter de torn.
Va ser bastant semblant al que va passar a l’eliminatòria anterior, contra el PSG. Abans de la mitja hora final Courtois va mantenir viu el seu equip amb aturades memorables (incloenthi un penal a Messi) i la reacció blanca va arribar propiciada pel primer gol de Benzema, en el qual va assetjar prou Donnarumma per portar-lo a l’error. Una cosa que ja s’havia vist a la final de la Champions del 2018 davant Karius, el porter del Liverpool que va jugar aquell dia.
El Madrid rep avui el Getafe al Bernabeu en un partit que sap que no serà gens fàcil. El tipus de joc dels blaus sol ser dels que més se’ls entravessen als blancs, si bé podia ser encara pitjor quan els entrenava José Bordalás. Tot i això, aquest Getafe de Quique Sánchez Flores ja va ser capaç de guanyar-los al Coliseum a la primera volta, la que va ser la segona derrota del Madrid a la Lliga. (La primera va arribar contra l’Espanyol i la tercera i l’última la del clàssic).
Per al partit d’aquesta nit s’esperen rotacions, però no gaires. Mendy descansarà i és probable que Valverde continuï. El Getafe no disposa del seu principal guerrer, l’uruguaià Arambarri. ●
El Madrid treu partit de la seva experiència continental i de la fortalesa mental