Sentir un pensament

Soc un llicenciat en Ciències Polítiques que ha dedicat gairebé tota la seva vida laboral al periodisme, cultural i esportiu, i a la música. Quan algú em pregunta com és que un aspirant a politòleg no l’ha tractada mai de manera explícita ni directa, la política, no me n’acabo de sortir. No entenc què hi buscava exactament jo, d’estudiant, en la política. Ni acabo d’entendre què em va decantar tan definitivament cap a la música. Però fa poc em vaig topar amb una reflexió de Yip Harbourg que potser ho explica tot millor que no pas jo. El lletrista d’Over the Rainbow, que és l’himne inconfés dels Estats Units, i també dels somiatruites i els desheretats del planeta terra en general, tan se val d’on vinguin, intentava explicar el poder que assoleixen les bones cançons. “Les paraules et fan pensar un pensament. La música et fa sentir un sentiment. Però una cançó et fa sentir un pensament”. Sentir un pensament, quina troballa! Que ens commogui una idea, aquest és l’autèntic propòsit de les grans cançons. Però esclar, si ens aturem a pensar-hi, no és també aquest l’objectiu de qualsevol forma d’espectacle? Fins i tot de la propaganda més barroera? I alhora, no hauria de ser aquesta, l’ambició de tota gran idea? Convèncer, esclar que sí. Però també commoure’ns, produir un sotrac en les nostres conviccions més íntimes, aquelles que, per mandra, per costum, hem deixat de posar en dubte…

En tot això pensava el dimecres 30 de

L’estadi que es va construir per encabir-hi l’afició que animava Kubala ara refulgeix per l’Alexia

març, al capvespre, en un Camp Nou ple fins la bandera. Acabaven de dir per megafonia que s’havia batut el rècord mundial d’assistència en un partit de futbol femení. I encara que molts espectadors hi fóssim probablement més per l’efemèride que no pas per una antiga afició a la secció femenina, l’emoció del moment ens va remoure per dins.

El Barça creu i persegueix la idea des de fa molts anys. En la seva primera etapa com a president, Laporta ja havia fitxat Maribel Domínguez Marigol, la millor jugadora del món, l’any 2005, i Xavi Llorens, responsable de l’equip femení les onze temporades següents, des del 2006 fins al 2017, en què no va parar de créixer. Bartomeu va ser qui va apostar més decididament per la secció, fins a aconseguir la somiada Lliga de Campions. Xavier Budó, director de l’àrea d’esports i fins fa poc entrenador de la tennista Paula Badosa, la vicepresidenta Maria Elena Fort i Xavi Puig, directiu del Barça femení, van apuntar la possibilitat d’omplir el Camp Nou per a un partit del femení. El 22 d’abril ja en seran dos. L’estadi que es va construir per encabir-hi l’afició creixent que animava Kubala, i que ha fet gran Cruyff, Maradona, Romario i Messi, per dir-ne quatre, ara refulgeix per l’Alexia.