La Vanguardia (Català-1ª edició)
La CEOE rebutja la proposta dels sindicats, i el pacte salarial perilla
La revalorització dels sous amb la inflació bloqueja les negociacions
Patronal i sindicats xoquen per la revalorització dels salaris en funció de la inflació, i d’aquesta manera embarranca el pacte que fa més d’un mes que negocien per fixar el marc de referència per als convenis col·lectius dels pròxims anys. Els últims dies se sabia que les posicions continuaven distants, i ahir es va explicitar el rebuig de la CEOE a l’última proposta dels sindicats, cosa que complica substancialment la possibilitat d’aconseguir renovar l’acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, que sempre es converteix en una garantia de pau social.
La patronal rebutja la proposició que li van fer arribar els sindicats dijous perquè considera que contribueix a la inflació de segona ronda de què alerten els organismes oficials. En una reunió dels secretaris generals de les patronals ahir al matí es va examinar el text i es va considerar que no era acceptable, ja que suposaria una indexació dels salaris amb l’IPC any a any, amb el risc que s’integri definitivament en el futur.
Aquesta última proposta dels sindicats, a què ha tingut accés La Vanguardia, preveu un pacte en quatre anys en què planteja uns augments per exercici (3,4% aquest any, 2,5% el 2023 i 2% el 2024), més una recuperació esglaonada del poder adquisitiu perdut pels treballadors.
En concret, planteja un increment d’un 3,4% aquest any. Per al 2023 preveu un augment d’un 2,5%, a què s’afegiria mig punt més per compensar part de la inflació mitjana del 2022, cosa que suposaria un mínim d’un 3%. Per a l’any següent, el 2024, hi ha una pujada d’un 2%, a què s’afegeix la inflació del desembre del 2023, més un quart de punt corresponent a la del 2022. El mínim seria d’un 2,25%. La proposta també inclou el 2025, per al qual proposa l’augment de l’IPC del desembre del 2024 més l’últim quart de punt a recuperar del 2022.
El punt crític és precisament la revalorització en funció dels preus, i més específicament una revalorització any per any. És el que exigeixen els sindicats i que rebutja la patronal. En concret, la CEOE estava més oberta a preveure una indexació amb l’IPC al final del període, el gener del 2025. Va formar part d’una proposta que semblava que tenia aires de prosperar a la taula de negociació, que plantejava un augment d’un 7% en tres anys amb revalorització amb la inflació al final del termini. Finalment, els secretaris generals de CC.OO. i la UGT no ho van acceptar. Van demanar indexar any per any i no haver d’esperar al final del període.
El punt crític de les converses és precisament aquesta revalorització dels salaris amb els preus. Fonts de la negociació indiquen que la CEOE accepta aquest ritme d’increment dels salaris d’un 7,9% en tres anys, però sempre que no es lligui a la inflació. Això els sindicats no ho accepten pas. “Per CC.OO. és imprescindible l’existència de clàusules de garantia salarial perquè els treballadors no perdin poder adquisitiu”, afirmen en el sindicat.
Per la seva banda, la UGT assenyala que l’última proposta formal de la patronal és un augment d’un 7% en tres anys (3% el 2022 i 2% els dos següents), que queda molt per sota de les expectatives del sindicat. “Estem signant convenis molt millors, i a la CEOE no li agrada”, indiquen a la UGT.
A la reunió interna d’ahir de la patronal, la conclusió va ser clara. Amb aquestes condicions la CEOE no pot subscriure la renovació de l’acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva. En aquest cas, la inflació disparada, amb un 9,8% al març i amb previsió del Banc d’Espanya d’una inflació anual mitjana d’un 7,5%, posa les coses molt difícils. Xoquen l’objectiu dels sindicats de preservar el poder adquisitiu dels treballadors amb l’alça dels costos que això suposaria per als empresaris.
Vist l’impasse, dimarts el president de la patronal, Antonio Garamendi, i els secretaris generals de CC.OO., Unai Sordo, i de la UGT, Pepe Álvarez, es van
La patronal no accepta una proposició que suposa una indexació de sous amb l’IPC any a any
“Estem signant convenis molt millors, i a la CEOE no li agrada”, diuen a la UGT
Els aliments han escalat al seu nivell més alt des que va començar a mesurar-se la sèrie històrica el 1990. Ho va advertir ahir la FAO, organisme de les Nacions Unides, a l’informe sobre l’evolució dels preus al març.
El secretari general de l’ONU, António Guterres, va encendre l’alarma fa deu dies quan va subratllar que, si res no canvia, una onada de fam i una crisi alimentària mundial podrien sacsejar aviat el planeta i provocar el col·lapse del sistema alimentari mundial.
Després de veure els últims indicadors, ara s’entén el perquè. Els aliments mesurats amb l’índex World Commodity Price són un 33,6% més alts respecte a fa un any. La causa és la guerra a Ucraïna. “El conflicte a la regió del mar Negre va propagar els xocs a través dels mercats de gra bàsics i olis vegetals”, diu la FAO.
Els últims tres anys, Rússia i Ucraïna han representat de manera conjunta prop d’un 30% de les exportacions mundials de blat i un 20% de les de blat de moro. I aquí hi ha el gruix del problema. “Essencialment, ara no hi ha exportacions a través del mar Negre, i les vendes a través del Bàltic també estan arribant a la fi”, va dir Josef Schmidhuber, de la FAO.
En detall, els preus mundials del blat van pujar un 19,7% durant el mes passat –agreujats per la preocupació per les condicions de les collites als EUA–. Per la seva banda, els del blat de moro van pujar un 19,1% intermensual fins a arribar a un rècord, juntament amb els de l’ordi i la melca.
Com s’ha pogut comprovar a les prestatgeries en alguns supermercats als països occidentals, també hi ha seriosos problemes amb els olis vegetals. L’índex de referència de la FAO va augmentar un 23,2% per la pujada dels preus de l’oli de girasol, de què Ucraïna és l’exportador mundial més gran.
En aquest panorama, també hi ha males notícies per als carnívors. L’índex de preus de la carn de la FAO va pujar un 4,8 % al març, fins a un màxim històric, impulsat per l’augment dels preus del porc a causa de l’escassetat d’animals per al sacrifici a Europa. Els preus internacionals dels ocells de corral també es van enfortir a l’alça, d’acord amb la reducció dels subministraments dels principals països exportadors després dels brots de grip aviària.
A qui afecta aquest encariment dels aliments? Com sol passar, als països més pobres i més necessitats.
“L’efecte de la crisi al front alimentari és preocupant. Alguns països són molt dependents dels productes agroalimentaris procedents de Rússia i Ucraïna. Per exemple, el percentatge de les importacions totals de blat, blat de moro, ordi, colza, oli de girasol i llavors procedents de Rússia i Ucraïna és d’un 25,9% en el cas de Turquia; d’un 23% en el de la Xina, i d’un 13% en el de l’Índia. Els països de renda més baixa són els més exposats”, assenyalava un estudi d’Unctad de fa pocs dies.
Hi ha casos vistosos com el d’Egipte. Més d’un cinquena part dels seus aliments bàsics procedeixen de les importacions de Rússia i Ucraïna. El país té reserves fins al juny. Alguns analistes ja advertien que hi pot haver un estiu calent en aquesta part de l’Àfrica, amb protestes socials. “En general, la inestabilitat política i l’augment dels preus dels productes agroalimentaris estan molt relacionats”, recordava la Unctad.
Cap alternativa? Altres productors de cereals, com els EUA, el Canadà, França, Austràlia i l’Argentina, tenen potencial per incrementar ràpidament la seva producció per suplir les carències, però s’enfronten a l’augment dels costos dels combustibles, dels fertilitzants (un 30% més), la sequera i les interrupcions de la cadena de subministrament. Resultat: uns 40 milions de persones al món poden caure en la pobresa. ●
“No hi ha exportacions a través del mar Negre i del Bàltic”, adverteix la FAO
Egipte i Turquia són els països amb més dependència dels productes agrícoles del Caucas